Ho vaig explicar al ple d’aquest abril: es pot estar al servei de Badalona des de molts espais i de moltes maneres, i el meu pas al Parlament de Catalunya segueix en aquesta mateixa vocació i compromís de servei a la ciutat, al bé comú, als valors republicans que ens humanitzen i alliberen com a societat. És la mateixa vocació i compromís comunitari, col·lectiu, que m’ha portat a ser regidora, a ser alcaldessa i a dedicar tants i tants anys a les lluites socials, polítiques i d’activisme popular des d’entitats, associacions, plataformes i moviments. He renunciat a l’acta de regidora, però no pas al meu compromís amb la ciutat. Faig aquest pas al Parlament de Catalunya convençuda que aportar-hi la mirada de l’experiència i dels plantejaments municipalistes és un gran bé per al país. Però no només perquè el municipalisme, en general, com a política de proximitat té un alt potencial de transformació i innovació en la manera de desenvolupar les polítiques públiques i de situar la vida, la justícia social i la radicalitat democràtica al centre de tot, sinó perquè Badalona, pel que és i simbolitza, importa al país. I perquè necessitem que el país tingui més en compte Badalona.

No estava obligada a renunciar a l’acta de regidora. Legalment podria haver seguit amb les dues responsabilitats, però èticament no és correcte. Així ho veig i així ho veu Guanyem Badalona, i també Guanyem Catalunya i la CUP. Per això, els nostres codis ètics estipulen que acumular càrrecs no és una bona manera d’estar al servei del poble. Ja ho vam ben comprovar el temps que l’actual alcalde del PP, quan era diputat al Parlament i alhora senador i regidor de la ciutat, faltava a la majoria de plens. Aquestes són feines que volen molta dedicació i que no s’han de fer servir ni per figurar ni com a mètode per acumular sous. En això també els nostres codis ètics estipulen topalls màxims i retallades de sou, perquè no és ètic que hi hagi una gran diferència entre la precarietat del que cobra la gran majoria de persones del país i el que cobren els polítics. No és el que s’acostuma a fer a la majoria d’organitzacions polítiques, per això a nosaltres ens anomenen antisistema, perquè tenim un objectiu transformador que ho abasta tot, per millorar la vida de la gent, de la gran majoria, del 99%. Incomodem una minoria elitista que veu perillar els seus privilegis, oligarquies i oligopolis al poder que dediquen molt temps a criminalitzar-nos. Però, ja ho diu la dita, quan se senten els lladrucs és que la caravana avança.

I Badalona va avançar molt en tres anys. En els tres anys de govern de canvi –del poble, per al poble i amb el poble– va avançar molt més del que ho ha fet en els tres anys posteriors, des de la interrupció amb la moció de censura del 155, el juny de 2018. Destructiu bloqueig de la remuntada per una banda, amb un govern de paràlisi del PSC amb Unió, i nefastes posicions de fòbia i veto a l’independentisme, que van marcar les eleccions de 2019 i van impedir un govern ampli que frenés el PP. D’una banda, amb la negativa d’En Comú Podem a sumar en una candidatura àmplia com la Badalona Valenta, aposta clarament guanyadora que hauria permès reeditar el Govern del Canvi. I de l’altra, amb un PSC preferint regalar l’alcaldia al PP abans que tornar a deixar el lideratge del govern en mans de la força d’esquerres més votada, pel fet de ser sobiranista i independentista. Posicionar, des d’espais polítics autoreferenciats com a progressistes, vetos al sobiranisme i a l’independentisme i no posicionar-los per aturar un líder trumpista com Albiol és una irresponsabilitat de gravíssimes conseqüències. Badalona necessita sortir d’aquest atzucac.

I per sortir de l’atzucac cal mirar al 2015 i fer un pas més. Llavors vam ser capaços de conformar un govern ampli, plural, il·lusionat, que frenava el govern d’Albiol, alcalde d’un PP autoritari, racista, i criminalitzador de la pobresa. Badalona va ser a l’avantguarda, amb un govern de canvi, de municipalisme transformador, rupturista i sobiranista, republicà, antiracista. Un govern que va ser model al país, a l’Estat i internacionalment per les seves polítiques de participació ciutadana i de fiscalitat justa. També per les seves polítiques antiracistes, pel seu pla estratègic feminista, per la reforma del model policial, pel pla d’inversions participatiu i la reforma de grans espais públics amb perspectiva d’urbanisme inclusiu, per l’innovador pla de reforma dels polígons industrials… La llista és immensa. El maig de 2018 vam rebre, via demoscòpia del baròmetre municipal, l’aprovació de la ciutadania i un missatge molt esperançador: majoritàriament hi havia confiança que Badalona, amb aquell govern, seguiria millorant. Si ho vam fer llavors podem fer-ho una altra vegada, però aquesta cal assegurar que el front sigui molt més ampli i que tindrà una llarga durada.