A vegades cal no oblidar l’inici d’una lluita per evitar la manipulació interessada d’aquells que, arribats a última hora, volen tergiversar les coses i així crear confusió i dividir els treballadors.
Les lluites pels drets socials i les llibertats de les classes treballadores ni són noves ni possiblement s’acabaran mai.
En el cas de les pensions, cal no oblidar que, amb el govern del PP, des del 2014 només es revaloraven un 0,25% independentment de l’increment de l’IPC. A més, segons havien aprovat, aquest 2019 les noves pensions sofririen una retallada automàtica en aplicar-se el factor de sostenibilitat vinculat a l’esperança de vida.
Si bé diferents col·lectius i organitzacions s’havien manifestat durant un temps reclamant unes pensions dignes per a tothom, el govern del PP al·legava que no hi havia prou diners per pagar les nòmines dels pensionistes. Només en 6 anys havia retirat quasi 75.000 milions d’euros de la guardiola de les pensions i ara -deia- queden al Fons de reserva una mica més de 8.000 milions (parlem del començament de l’any 2018).
El dilluns, 15 de gener del 2018, a les 10 hores del matí, convocats a través de les xarxes, molts pensionistes vàrem concentrar-nos a la plaça de la Vila de la nostra ciutat. De fet, el mateix va ocorre a la majoria de les ciutats i pobles d’Espanya.
Teníem en comú el nostre rebuig a un increment que cada any s’allunyava més de l’IPC i ens feia perdre poder adquisitiu. Els pobres eren molts més i també eren més pobres.
El dilluns 18 de gener, a l’AV Canyadó, ens reuníem una trentena de persones amb la idea d’organitzar-nos i continuar lluitant pel nostre dret a cobrar una pensió digna, ja que ningú ens ha regalat res.
Des de llavors, tots els dilluns, faci fred, plogui o faci calor, els jubilats i pensionistes ens concentrem a la plaça de la Vila.
També hem participat en una entrega massiva de cartes dirigides a l’exministra Fàtima Bañez, a Barcelona i a Badalona, així com a totes les manifestacions convocades.
Quan, amb motiu de la moció de censura al govern de Mariano Rajoy, va canviar el govern, de nou vam registrar prop d’un miler de cartes dirigides a la nova ministra.
Ni l’una ni l’altra es van dignar a contestar les nostres cartes.
Tanmateix, nosaltres vam continuar concentrant-nos i difonent les nostres reivindicacions per tota mena d’entitats i casals de gent gran.
Hi ha qui diu que l’economia creix i que ja s’ha acabat la crisi, però els diners no arriben a la majoria de les famílies. Ben al contrari, es vol perpetuar la lògica de l’austeritat i de les retallades i les nostres pensions, amb el fals discurs que no hi ha diners, es veuen amenaçades.
Ara bé, amb la nostra lluita al carrer i el nou govern a Espanya, ja hem aconseguit algunes millores. Per exemple: l’increment de les nostres pensions s’ha vinculat a l’IPC, s’han incrementat les pensions mínimes i també la base reguladora de moltes pensions de viudetat. En concret, les pensions han pujat aquest any un 1,6% (per les pensions mínimes aquest increment és del 3%) i l’any passat va ser d’un 1,7% lluny del 0,25% que havia decretat el Govern del Partit Popular.
Tanmateix, tot allò que s’ha aconseguit, que no és tot el que demanàvem, encara no està garantit, ja que continuen vigents les reformes aprovades pel PP. Entre altres, la Llei 23/2013 de 23 de desembre, reguladora del Factor de Sostenibilitat i l’Índex de revalorització del sistema de pensions de la Seguretat Social. Per això, continuem lluitant per aconseguir que les pensions siguin reconegudes com un dret constitucional i estiguin incloses en els pressupostos generals de l’Estat, com ho són altres drets. També volem que la jubilació ordinària sigui als 65 anys i l’anticipada, amb 40 anys o més cotitzats, sense cap penalització. Volem una pensió mínima de 1080 € que ens permeti poder viure amb dignitat. Hi ha més reivindicacions que considerem justes i per això continuarem les nostres mobilitzacions, ja que com cridem sempre a les concentracions “governi qui governi, aquesta batalla la guanyarem”.
Tenim present que des de l’any 2010 els pensionistes hem perdut poder adquisitiu i s’han incrementat les desigualtats. Per això, cal recuperar, no només tot allò que no ens han pagat, sinó també garantir i preservar que les pensions es revaloraran cada any segons l’increment real de l’IPC.
