Fa uns dies, em va trucar un bon amic per preguntar-me si podríem quedar després de vacances perquè volia explicar-me coses de Canyadó. Possiblement sap que m’agrada Canyadó, un barri que presumeix de ser la Porta de Llevant de Badalona, una ciutat orgullosa del seu passat, acollidora i solidària, i amb un futur esperançador i il·lusionant. Això sí, sempre que l’Ajuntament estigui a l’altura de la ciutadania.

Així que, acabades les vacances, un dia vam trobar-nos a les deu en punt a un bar i vam començar la xerradeta.
Després de les protocol·làries i obligades salutacions, m’explica que va arribar a Canyadó a finals dels anys seixanta.

Canyadó, aleshores, era un barri molt allunyat de la civilització. Només hi havia l’escola Martínez Anido –actualment el vell edifici de Lola Anglada– i s’hi estaven construint els blocs dels edificis Sant Jordi. La resta eren solars i carrers sense urbanitzar i molt soroll de les fàbriques.

Recorda les sirenes de les naus industrials anunciant el final d’un torn de treball, els centenars de treballadores i treballadors sortint de la PIHER, de Jumberca, d’El Cristall i d’altres petits tallers. Canyadó era, sobretot, una zona industrial amb pocs serveis i molts problemes per als pocs residents de la zona.

Tanmateix, amb el temps, nous edificis es van construir i nou veïnat va venir a Canyadó.

Al mateix temps, la majoria de les fàbriques, per raons diverses, van anar tancant.

Ara li interessa saber com està Canyadó d’equipaments i altres serveis necessaris per a la comunitat, si hi ha coses pendents i com serà Canyadó en un futur pròxim, no gaire llunyà.

Li explico que, com a membre de la junta de l’Associació Veïnal de Canyadó, no només soc coneixedor de com està el nostre barri, sinó també d’allò que s’ha de fer per millorar-lo.

Parlem dels jardins i li comento que és el veïnat qui s’ocupa de la seva cura i manteniment davant el poc interès de l’Ajuntament, malgrat les reiterades queixes de l’AV. També de la neteja i dels problemes que tenim amb els veïns que no respecten els horaris i els dies de recollida de mobles o que no llencen a l’interior dels containers les bosses d’escombraries. I parlem del soroll durant les nits d’estiu per la proximitat a la zona d’oci, del perillós i lamentable estat de la pista esportiva, de l’abandó del centre cívic Can Canyadó i de la urgència de traslladar el casal de la Gent Gran a un nou espai per poder atendre les demandes dels usuaris.

Hi ha una partida pressupostària d’1,5 milions d’euros per habilitar provisionalment els baixos de Jumberca perquè els alumnes de l’institut La Riera hi puguin fer el batxillerat

Li aclareixo que hi ha una partida pressupostària d’1,5 milions d’euros per condicionar i habilitar provisionalment l’espai previst als baixos de Jumberca, perquè els alumnes de l’institut La Riera hi puguin continuar els estudis de batxillerat el pròxim curs. Ara bé, és evident que aquest curs no podran fer-ho, ja que les obres ni tan sols s’han iniciat, i per tant hauran de compartir espai i serveis amb els alumnes d’ESO. Per això, cal amb urgència iniciar les obres de rehabilitació i ampliació de la vella escola Lola Anglada, una assignatura pendent del Govern de la Generalitat. Com també s’ha de solucionar la manca de places escolars d’educació primària i d’escoles bressol, en aquest cas, al Districte, i és necessària una ampliació del centre de salut arran de l’increment d’habitants a la zona.

Tanmateix, també parlem d’allò que fa de Canyadó un barri molt estimat pel veïnat.

Estem orgullosos de la biblioteca, de l’escola nova Lola Anglada, de La Baixadeta –el cor del barri, on celebrem les nostres festes i també els actes centrals de la Festa Medieval de Badalona–, del parc de ca l’Arnús –un dels millors parcs de l’àrea metropolitana–, del passeig marítim i la platja del Cristall.

També parlem de les nostres propostes per millorar el barri, sobretot de dos grans projectes: la construcció d’un aparcament a la plaça del Drac i la possibilitat de col·locar plaques solars en els edificis de Sant Jordi. No cal explicar l’increment escandalós i abusiu de la llum i els maldecaps que això suposa per a la majoria de la població. Parlem també de la millora del transport públic amb connexions més ràpides tant a Can Ruti com a altres zones de la ciutat, de l’arribada del metro i de la construcció d’un poliesportiu amb piscina al Districte.

També comentem la notícia apareguda en els mitjans de comunicació que parla de la intenció d’Adif de col·locar tanques al passeig marítim per insonoritzar la via del tren, cosa que considerem un veritable despropòsit, ja que aquesta zona està inclosa en l’àmbit de protecció de la Fitxa G-3 del Catàleg de Patrimoni de Badalona. Coincidim en el fet que cal soterrar la via del tren i eliminar les barreres arquitectòniques que hi ha a Badalona, i no continuar amb actuacions que no vertebren ni cohesionen el territori, ni socialment ni urbanísticament.

Pensem que no demanem res impossible i tot és necessari per continuar millorant un barri, orgull del veïnat i compromès amb la transformació de la ciutat.

Acabem la xerrada tot passejant pels carrers del barri per mostrar-li tot allò que hem parlat.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram