Aquestes darreres setmanes s’ha tornat a parlar molt de la “supressió” d’aquest impost en articles a diaris, cartes al director, tertúlies, declaracions de membres del govern i de l’oposició. Passo a resumir les meves impressions d’algunes. Primer vaig sentir les declaracions del secretari del Govern, Germà Gordó, dient que la “supressió” de moment s’aplicarà als parents de primer i segon grau, amb el que molta gent va assimilar que a més de cònjuge i fills, també quedarien cobertes les herències entre germans. El cert es que l’ISD es regeix per uns grups -no graus- de parentiu, i els germans, junt amb els tiets entren dins del grup III, i aquest grup es veu molt penalitzat pel que fa als tipus impositius. A l’endemà m’assabento de que en Josep Cuní i en Joan Julibert, al programa ”Els matins” de TV3, han dit a tort i a dret que la cosa no és tant greu, ja que en cas d’herència els immobles es declaren pel valor cadastral i prou, quan el cert és que en realitat s’ha de multiplicar per un coeficient que cada any publica Tributs, que oscil·la entre 1,25 i 5,30, segons el municipi, sent el 4,25 en el cas de Badalona, així que si teniu un pis amb un valor cadastral de cent mil euros, ja sabeu que el seu valor fiscal son 425.000, i declarar un valor per sota us asseguro que no és pas senzill ni barat. I mentre, vaig sentint les declaracions de l’oposició -Tripartita-, dient que aquest impost s’ha de deixar tal i com està, ja que només afecta als rics, mentre que l’altra oposició -PP-, diu que la “supressió” s’ha d’aplicar fins i tot en les herències rebudes de persones sense parentiu. Bé, els primers ja saben que els rics de veritat, que per mi són les grans fortunes i no pas un petit o mitjà empresari que ha d’estar al peu del canó per tirar endavant i que moltes vegades fins i tot compromet el seu patrimoni personal per avalar un préstec, avui en dia ja no és que es deslocalitzin a una altra comunitat, és que es deslocalitzen a d’altres països, i si no, organitzen complicats entramats empresarials en els que poden amagar patrimoni privat. I pel que fa als segons, no cal que collin tant, ja que ni a les comunitats on ells governen s’ha arribat a tant, i de fet molts estem d’acord en que sí que s’ha de gravar allò que veritablement ens cau del cel. I no m’oblido dels articles d’opinió d’alguns catedràtics que defensen aquest impost, alhora que demanen que es rebaixin els tipus d’IRPF que afecten als alts executius que assumeixen grans responsabilitats. Bé, aquests senyors assumiran grans responsabilitats, però a canvi cobren xifres milionàries per fer-ho i, encara fent-ho malament, sovint marxen a casa amb una sucosa indemnització i un també sucós fons de pensions. Ja em dispensaran els professionals de la política i els erudits però, vist tot plegat, de vegades hi trobo més seny a les cartes al director.
Jordi Bonet
Tresorer de l’Associació per a la
Reforma de l’Impost de Successions a Catalunya (ARIS) www.nosuccessions.org
