S’acaben d’aprovar uns pressupostos amb retallades a la sanitat (14%), a l’educació (del 15% al 33%, depenent dels centres) o a la cooperació amb països del sud (55%!). Hi ha, però, una solució molt més justa que els governants defugen, que consistiria en augmentar la pressió fiscal sobre els qui més tenen. I es pot entendre amb aquest exemple: un treballador espanyol paga el 78% dels impostos que paga un treballador semblant a Suècia, mentre que un ric espanyol paga només el 20% del que paga el seu homòleg suec! Catalunya ha suprimit l’impost de successions perquè s’especula que, sinó, els rics s’emportarien els seus patrimonis a altres autonomies que han eliminat aquest impost. O també les grans societats d’inversió, les SICAV, paguen un 1% d’impostos i es diu que, si se’ls apugés, marxarien a altres països. Però a Bolivia, les multinacionals petrolieres pagaven només un 18% d’impostos i es quedaven el 82% restant. Un cop arribar al govern, l’Evo Morales va proclamar que aquests percentatges s’havien d’invertir perquè no era possible que Bolívia fos pobra situada sobre tan grans jaciments de petroli. Aquestes empreses van alertar que, si això s’aplicava, no els seria rentable l’extracció i haurien de marxar del país. Com que entre elles n’hi havia una d’espanyola, el govern de Zapatero va protestar enèrgicament i va clamar justícia per a la seva multinacional. Però es van apujar els impostos fins a quotes d’entre el 50% i el 75% i les petrolieres no han marxat perquè segueixen fent grans beneficis. Aquí tampoc marxarien la majoria de rics, empreses i societats. Si fos així, no hi hauria empreses a França, Alemanya o Suècia i totes estarien a Burkina Faso, on els impostos són baixíssims.Jordi Oriola i Folch
Barcelona
