Costa molt entrar en valoracions sobre si hi ha una bona o mala gestió a la ciutat, quan aquesta no ha existit realment. L’equip de govern simplement va intentant pal·liar els grans problemes de la ciutat amb un nyap per aquí i un altre per allà.
Parlar de planificació, d’ordre, de feina ben feta i de pensar més enllà de la foto electoralista, a Sant Adrià, és parlar simplement de ciència-ficció.
Un exemple: fa poques setmanes hem tingut Sant Adrià literalment aixecada per una obra d’asfaltatge a alguns carrers i avingudes del municipi. Això, que en un principi hauria de ser bo, ha sigut un petit desastre en la planificació i execució.
És desolador. L’Ajuntament ha invertit gairebé dos milions i mig d’euros en asfaltar vials que feia anys que demanaven a crits canvis i millores. Però només s’ha fet un pegat per complir l’expedient i fer la foto.
Ni s’han millorat els passos de vianants, ni s’han buscat mecanismes per reduir accidents o la perillositat d’alguns punts. I per descomptat, ni es va avisar els veïns adequadament, ni es va utilitzar senyalització clara i entenedora. Pares i mares portant els seus infants a les escoles entre màquines, soroll i quitrà, i l’esforç dels obrers per garantir la seguretat de tothom. Caos.
No és tan complicat, arreu els ajuntaments aposten de fa dècades (dècades!) per coses com el paviment sonoreductor. Però a Sant Adrià es podria haver realitzat l’asfaltatge amb el projecte tècnic de fa 20 anys i ningú hauria notat cap diferència. Oportunitat perduda per millorar i fer més segura la ciutat.
Però no és l’únic exemple d’actuacions que en principi semblen bones però que després de passar per les mans de l’equip de govern acaben malament per la seva mala gestió. Un altre exemple és la peatonalització de l’avinguda Catalunya, amb la ja constant baralla dels veïns per tal que no passin cotxes quan està tancat el carrer. De fet, es van col·locar pilones a les entrades, però tampoc en aquesta ocasió van resultar efectives: els vehicles s’estimbaven i les van haver de retirar. Més diners dels estalvis adrianencs malgastats sense saber ben bé per què.
Els adrianencs estem acostumats a situacions surrealistes. A xarxes socials tenim l’alcaldessa en fotos somrient encenent les llums de Nadal, tenim “l’honor” de ser els primers a encendre les llums de Nadal a tot Catalunya, i també a xarxes tenim fotos de ciutadans de carrers on funcionen les llums de Nadal, mentre l’enllumenat general del carrer fa sis mesos que no va. Barris que no reben il·luminació nadalenca i altres que la reben a mitges o cau, com el cas de la desaparició del “Festes” de la plaça Maria Grau.
Hi ha una sensació generalitzada que a Sant Adrià hem entrat en una mena de decadència, de la qual tothom és conscient i en parla. A ERC pensem que és el moment de canviar la desídia per la il·lusió, tornar les persones al centre de tot per fer una ciutat més amable, digna i ordenada de la qual tornar a sentir-nos orgullosos. Sant Adrià necessita algú que gestioni la ciutat i deixar de perdre oportunitats.
