La Festa Medieval de Badalona, que enguany se celebrarà els dies 1 i 2 d’abril al Front Marítim i els dies 8 i 9 a Canyadó, ens intenta explicar d’una manera lúdica, social i, no cal dir-ho, festiva el passat medieval de la ciutat.
A Badalona, la Festa Medieval arriba amb la primavera. És una festa que omple els carrers i les places de colors i rialles. Darrere queda la grisor de l’hivern i tothom surt al carrer per celebrar la llum i el despertar de la naturalesa.
Tothom està content i tothom vol gaudir i divertir-se.
El parc de ca l’Arnús s’omple de criatures, la Rambla i el passeig Marítim recuperen el seu protagonisme. Hi ha qui s’atreveix a banyar-se… Tot és vida i color.
Ara bé, què tenen a veure les Ones, les Campanes i els Pirates?
Badalona, com qualsevol altra ciutat, té un escut. Malauradament, a la nostra ciutat es dóna la circumstància que l’actual escut, de Domènec i Muntaner (1914), no està acceptat per l’Institut d’Estudis Catalans, el qual presenta un d’encaironat enfront del triangular amb costats arrodonits.
Les seves onades, rieres (quatre per cert) o senzillament ondulacions blaves, provenen de l’escut de la Família Gualbes (vegeu una de les claus de voltes de Santa Maria del Mar). Aquesta família es va emparentar amb els Santcliment els quals eren representats per una campana. Sense anar més enllà, mireu de trobar les tres campanes heràldiques que es dibuixen al llarg de la façana de la Torre Vella.
Explica la tradició que Catxidiable (quasi diable) era un pirata molt ferotge que actuava sota les ordres del més temible dels pirates: Barbarroja.
Així doncs, Catxidiable atacà Badalona en un moment en el qual era governada pel tàndem Gualbes-Santcliment.
Mentre els pirates arribaven per mar i pujaven per les rieres, molts badalonins es van poder salvar gràcies a l’avís insistent de les campanes de Santa Maria.
Hi ha moltes històries que ens parlen dels pirates i Badalona. No es pot oblidar que ja des de la segona meitat del segle XV, els ràpids vaixells algerins i tunisians apareixien amb freqüència a les nostres costes sembrant la mort i la desolació entre la població.
Per això és normal trobar torres fortificades en molts pobles del nostre litoral, com la torre de la masia de Can Canyadó o la desapareguda de la Torre Vella, des d’on els guaites avisaven de l’arribada dels moros a la costa.
