L’obscenitat (en llatí obscenus, que significa “repulsiu, detestable”, possiblement derivat d’obsessió, que literalment vol dir “de les escombraries”) és un terme que es fa servir principalment en un context legal per descriure expressions (paraules, imatges, accions) que ofenen la comunitat.
Malgrat el seu llarg ús formal i informal amb una connotació sexual, la paraula encara manté el significat fastigós i fins i tot nociu, com per exemple “beneficis obscens” o “l’obscenitat de la guerra”. Es pot fer servir simplement per assenyalar una cosa que és indecent, avorrible o repugnant.
Si bé la definició d’obscenitat difereix segons les diferents comunitats dins de la mateixa cultura, i també entre els individus d’aquestes mateixes comunitats, en el nostre cas la farem servir per explicar allò que considerem que és una mostra d’obscenitat i abús dels poders financers i de les grans empreses.
CaixaBank va obtenir un benefici net atribuït de 5.787 milions d’euros el 2024, un 20,2% més que l’any anterior, quan els guanys van ser de 4.816 milions, segons ha informat la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). En l’últim trimestre, el banc va guanyar 1.539 milions d’euros, un 33% més que en el mateix període del 2023 (1.157 milions) i un 2,2% menys que en el tercer trimestre.
Per la seva banda, BBVA registra un benefici de 10.054 milions d’euros el 2024 (+25%). El grup va sumar 11,4 milions de nous clients i va canalitzar 99.000 milions d’euros en negoci sostenible, assolint un any abans del previst l’objectiu de 300.000 milions d’euros. El benefici per acció va créixer més, un 28%, gràcies a la recompra d’accions. Amb càrrec als resultats del 2024, BBVA distribuirà 70 cèntims d’euro per acció en dividend en efectiu, un 27% més que el 2023, i durà a terme un nou programa de recompra de 993 milions d’euros. En total, destinarà 5.027 milions d’euros a la retribució dels seus accionistes.
Les empreses espanyoles van obtenir, el 2023, un marge empresarial del 12,8% sobre les vendes, un rècord històric des del 2009, quan comencen els registres, segons l’Observatori de marges empresarials de l’Agència Tributària (AEAT). Dels 15 anys analitzats a l’Observatori, el passat 2023 és el segon, juntament amb l’anterior, el 2022, en què els marges de les empreses espanyoles superen el 12% sobre vendes, encara que aquell any es va quedar en un 12,3%.
“La paraula obscenitat es pot fer servir simplement per assenyalar una cosa que és indecent, avorrible o repugnant”
Les grans energètiques espanyoles han aconseguit un benefici rècord en la primera meitat del 2024. Iberdrola, Endesa, Naturgy, Repsol i Cepsa han sumat uns guanys fins al juny de 7.770 milions d’euros. Es tracta d’una xifra mai vista i que es dona malgrat el gravamen temporal instaurat pel Govern el 2023 i malgrat la caiguda dels preus de l’electricitat, el gas i els carburants respecte dels dos últims anys.
I què opinen respecte d’incrementar el Salari Mínim Interprofessional (SMI), reduir la jornada laboral o les despeses militars? La junta directiva de la CEOE ha decidit plantejar al Ministeri de Treball una pujada en la línia de la pactada amb els sindicats en l’acord de negociació col·lectiva, que recollia un augment salarial del 3% per a enguany.
La proposta de la patronal, però, estaria per sota del 4,4% que planteja el govern espanyol –en la franja alta de la proposta de la comissió d’experts de l’SMI–, i també seria inferior a la proposta dels sindicats, pròxima al 6%.
Les disputes públiques que envolten la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals continuen generant debat mentre la modificació no tira endavant. En l’últim moviment, els empresaris han rebutjat de ple la mesura en un document registrat en la Direcció General de Treball, on apel·len directament a la “inconstitucionalitat” de la reducció de la jornada laboral.
I què passa amb les despeses militars? Els números parlen per si sols. El pressupost comunitari en seguretat i defensa “s’ha triplicat des dels 6.500 milions d’euros de 2007 fins als 19.500 milions de l’actual programa marc 2021-2027”. Tot això “sense comptar els successius augments a l’empara de la guerra a Ucraïna, com els del Fons Europeu de Pau destinats a donar suport militar a Ucraïna, que ja ha assolit el setembre del 2024 els 39.000 milions d’euros”.
Segons un informe fet públic, el pressupost militar europeu va assolir xifres rècord el 2023, quan va arribar als 289.300 milions d’euros. Aquest import va suposar un augment del 21,3% respecte del 2022.
Fins aquí, les dades. De vostès són les conclusions.
