La bona nova la comunica el mateix Ajuntament. “Badalona aprova el pressupost més gran d’inversions dels últims 30 anys. 78 milions d’euros a la millora de tots els barris de la ciutat”. El cofoisme es respira en la nota de premsa i en declaracions posteriors de l’alcalde i algun regidor. El pressupost és clàssic, clavat al de fa quaranta anys. Som encara al segle passat.

El novembre passat escrivia aquí mateix la meva satisfacció pel reconeixement de l’Ajuntament de Badalona que el futur comença en la ciutadania, un canvi ideològic essencial. Crec que en aquesta actitud hi va influir el Restarting Badalona. En realitat no es tracta de res més que fer cas de les recomanacions europees sobre les polítiques de cohesió, basades en l’ús dels principis de l’aprenentatge de polítiques i en una nova dimensió de la cohesió: la cohesió territorial. D’aquí, la promoció de la governança multinivell i la col·laboració entre els actors socials.

El camí emprès es va estroncar amb el canvi d’alcaldia. La joia nascuda entre els anys 2015 i 2016 de fer un pressupost participatiu se n’ha anat en orris de cop i volta. Aquell pas endavant que significa la deliberació dels pressupostos participatius d’inversions a Badalona es va dur a terme entre el maig i el novembre de 2016. Primer va començar amb el recull de propostes, va seguir amb els diferents debats presencials als districtes i, finalment, la votació ciutadana. La deliberació d’aquests pressupostos participatius tenia un caràcter vinculant i per això acabava amb la seva aprovació al Ple Municipal.

El pressupost que s’acaba de beneir insisteix en el concepte caduc i massa generalitzat que l’urbanisme és la forma resultant d’un model patriarcal i capitalista, no pas una pràctica neutra. La xarxa Eurocities recorda que l’urbanisme actual opera des d’una lògica liberal que només identifica l’individu com a usuari de la ciutat, i recorda any rere any que no ha de ser així. I no es farà bé fins que s’escolti de debò al ciutadà.

Badalona no en té prou amb asfaltar carrers, ha d’entrar en la carrera de les ciutats amb models de gestió eficients, sostenibles i d’impacte real a través de les noves tecnologies. L’Smart City va posar l’any passat damunt la taula que les ciutats seran determinants en el futur de les nacions. Un concepte que el govern de Badalona hauria d’haver fet seu i creure-se’l, a més. Projectes com la millora de l’eficiència energètica i l’ampliació de l’enllumenat públic, la implantació de fibra òptica i, precisament, la implantació de serveis smart city a diversos carrers de la zona industrial Badalona Sud s’han d’estendre a tots els barris sense dilació. I aquest és només un exemple.

Ara bé, si volem de veritat assolir una Badalona imbuïda de les necessitats del segle XXI, hem de reprendre els pressupostos participatius que no són res més que uns processos democràtics en què els badalonins decideixen de manera directa a què es destina una part important del pressupost municipal. Cal retornar al plantejament des de la base ciutadana de projectes de despesa i inversió.
Els pressupostos participatius són una forma de participació dels ciutadans en la gestió pública del municipi, mitjançant la qual tots els veïns i veïnes poden participar i prendre decisions en l’elaboració del pressupost públic municipal. N’hi ha diferents models, sobretot en països del nord d’Europa.

Els dos models més utilitzats en el nostre entorn són, d’una banda, el model de procés basat sobretot en l’escolta activa. Així, les claus són l’escolta de les necessitats de la ciutadania i l’exercici participatiu de priorització entre elles. Les necessitats prioritàries s’integren en les línies d’actuació de l’Ajuntament i, per tant, en el pressupost municipal. D’altra banda, hi ha el model en el qual l’Ajuntament sol posar una partida pressupostària a disposició de la decisió de la ciutadania, amb unes regles de joc clares i transparents, i es duen a terme les fases clau de recollida d’idees, priorització i/o votació entre les idees viables.

Aquest segon model fou l’utilitzat a Badalona el 2016. L’Ajuntament es comprometia a escometre els projectes seleccionats amb més puntuació per la ciutadania i a aportar la partida pressupostària prèviament establerta. Ara bé, en la variant més completa d’aquest model, es poden desenvolupar exercicis de defensa ciutadana d’idees, processos deliberatius, d’acord i de seguiment en l’execució dels projectes escollits. La simbiosi entre la ciutadania i el poder municipal fora aleshores gairebé perfecta.