S’acaba un estiu molt calorós amb nits tòrrides, tempestes fortes i pedregades que van destrossar collites, van tombar i arrencar arbres i van malmetre mobiliari urbà, vidres de cotxes i vitralls d’edificis de molts llocs del territori. Entrem ara en una tardor que tothom anuncia com a calenta (si bé això no és cap novetat) i plena d’assignatures pendents que els governs hauran d’abordar i intentar solucionar si volen assegurar-se la continuïtat i aconseguir l’aprovat de la ciutadania.
Per a alguns, com els escolars, aquest nou curs té nou mesos. Per a altres, una mica més.
Per als càrrecs electes municipals, en canvi, el curs s’acaba el 28 de maig i, per tant, hauran de treballar de valent si volen aprovar o, com es diu ara, progressar adequadament. Altres càrrecs tindran una mica més de temps, però és evident que uns i altres hauran de demostrar que són mereixedors de la confiança que els electors van dipositar en ells.
Dels problemes del govern central, no cal parlar-ne, si bé el president Pedro Sánchez no es cansa de repetir que, malgrat les discrepàncies amb els seus socis, esgotarà la legislatura. L’amenaça d’un govern de la dreta amb el suport de la ultradreta és una evidència i ningú vol tornar enrere, perquè s’han de solucionar els problemes que afecten les classes populars i evitar que les desigualtats continuïn creixent i la pobresa es cronifiqui entre la classe treballadora.
On les coses, en principi, semblen més complicades és a Catalunya. Les desavinences, les picabaralles i les amenaces buides entre els dos partits que formen el govern cada dia són més difícils de gestionar i, si la cosa continua així, tard o d’hora acabarà malament i caldrà tornar a les urnes, situació que seria insensata i que ningú vol. Per això, cal recuperar el seny i treballar per solucionar els múltiples problemes que afecten la majoria dels catalans i les catalanes. S’ha de governar i sortir d’aquesta paràlisi institucional que només interessa als qui no volen que se solucionin els problemes. Com hem dit altres vegades, hi ha a qui li interessa allò de “com pitjor, millor”. Són molts els reptes de futur que tenim i no ens podem permetre el luxe de perdre el tren.
La nostra supervivència com a societat cohesionada, més humanitzada –com diria Eudald Carbonell– i amb una justícia social que arribi a tots els catalans i les catalanes és la base per aconseguir un futur pròsper, just i solidari a Catalunya.
Insisteixo, només els qui no volen avançar i transformar aquesta societat per millorar el benestar de la població són a qui els interessa aquesta paràlisi institucional que impedeix que Catalunya avanci cap a una societat millor. I hi ha solucions, només cal voluntat política, ser valents, posar fi a les ambigüitats i treballar per solucionar allò que afecta el dia a dia de la majoria de la ciutadania. Això és el que vol la societat catalana, i no demostrar si és més o menys independentista. El que hagi de ser arribarà i ja tindrem temps de valorar-ho. Donem temps al temps.
Pel que fa a la situació a Badalona, tot i que en principi no hauria de ser complicada, paradoxalment sembla que no tot està tan clar.
No cal recordar d’on venim i el que suposa no tenir un govern amb majoria estable i sòlida per abordar els problemes que s’arrosseguen des de fa anys i panys a la nostra ciutat.
“Cal tornar al carrer, sortir dels despatxos i parlar amb el veïnat. No tothom té accés a les xarxes socials i cal la trobada presencial. I no és cert que a la gent no li interessi la política: d’allò que està cansada la gent és de les falses promeses i de veure com els problemes s’enquisten, malgrat les bones paraules i els compromisos”
L’actual govern té nou mesos per recuperar el temps perdut i guanyar-se la credibilitat i la confiança de l’electorat. Tasca que no serà gens fàcil, ja que l’oposició aguditzarà les contradiccions i posarà pals a les rodes per evitar que res canviï.
Per això cal tornar al carrer, sortir dels despatxos i parlar amb el veïnat. No tothom té accés a les xarxes socials i cal la trobada presencial. I no és cert que a la gent no li interessi la política. D’allò que està cansada la gent és de les falses promeses i de veure com els problemes no es resolen i s’enquisten, malgrat les bones paraules i el compromís del govern de solucionar-los. Tot té un límit i costa d’entendre com petits conflictes no se solucionen.
El govern local ha de posar-se les piles i no actuar pensant en les pròximes eleccions municipals, amb cadascú mirant pels seus rèdits electorals, sinó treballant plegats per solucionar els problemes dels barris, de tots els barris, per la qual cosa s’han d’eliminar les barreres físiques i socials. Cal que demostri que és un govern que prioritza el benestar de totes les persones, que treballa per evitar les desigualtats i per millorar els serveis i els equipaments públics. Sense oblidar el manteniment dels espais comuns, com la neteja dels carrers i les zones verdes, la seguretat i tot allò que farà de Badalona la ciutat que volem.
També cal concretar i prioritzar les actuacions de futur, i que necessiten el suport d’altres administracions, per transformar Badalona i situar-la en el lloc que es mereix. Badalona no pot continuar sent la ventafocs de l’Àrea Metropolitana.
Només així s’aconseguirà que l’electorat confiï en els partits d’esquerres, els partits que defensen i lluiten per millorar el benestar de les classes treballadores, els partits que defensen els serveis públics, com l’ensenyament, la sanitat, la dependència i altres, que milloren i dignifiquen les condicions de vida de la població.
