Aprofitant les tranquil·les hores d’estiu, vaig anar amb la família a prendre uns gelats. Estàvem asseguts a la terrassa de la gelateria quan em vaig fixar que a la taula del costat hi havia assegut un home que portava un clauer i la funda del telèfon mòbil amb l’adhesiu de l’estelada. No amago que em va passar pel cap si l’home també devia portar tatuada l’estelada en alguna part del seu cos. El cas és que aquest símbol em va fer despertar del meu estat de sopar estiuenc i va activar la sinergia de les meves neurones.

El pròxim 27 de setembre el calendari ens portarà a una nova cita electoral: les Eleccions Autonòmiques. Unes eleccions que vénen centrades per la qüestió identitària: la Catalunya independent. I jo no deixo de preguntar-me què passa i què passarà amb la Catalunya social. Perquè no ens enganyem. La campanya independentista no se centra en els temes més conflictius que patim tots els que vivim a Catalunya: l’atur, les retallades en sanitat, en educació i en serveis socials. No es manifesta sobre la política de privatitzacions del govern català ni participa de cap proposta.

L’independentisme ha generat la il·lusió que la independència resoldrà totes les qüestions econòmiques i financeres de Catalunya. És a dir, que serem més riscs. I és clar, com a bons catalans que som, la pela mana, i veig com cada dia més engrescats, pel fet monetari que no pas pel solidari, s’afegeixen a la causa independentista. I així, com si fos un mantra tibetà, vaig escoltant: serem més rics, més rics, més rics… Però jo no m’ho crec perquè veig com estan manipulant la crisi econòmica per vendre cortines de fum. I si no, ¿per què necessiten crear un nou partit, Junts pel Sí, amb una llista que diuen que no està formada en la seva majoria per polítics però que, si guanyen, mira per on, el senyor Artur Mas tornarà a ser el president? Estan utilitzant opinadors a través dels mitjans de comunicació per estendre la idea que la independència serà la sortida a la complicada situació econòmica i laboral i han treballat de valent per ensorrar la idea del catalanisme com una ideologia que aspirava a defensar el fet català però també la reforma i modernització d’Espanya.

Catalunya serà més plena quan el futur de Catalunya passi per treballar pel benestar de les persones, perquè no hi hagi pobresa, perquè hi hagi menys desigualtats i perquè tots plegats, els d’aquí i els d’allà, siguem un poble unit.

Transformada la independència en la idea principal de la política catalana, si guanya l’independentisme, jo em pregunto: ¿continuarà sent Catalunya una terra d’acollida?

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram