Estic molt sorprès de com s’interpreta “el fet de ser català” per part d’alguns polítics. Em refereixo, concretament, a la Sra. Inés Arrimadas, cara visible del grup Ciutadans, que en fa un ús reiterat que no li correspon, es miri per on es miri. I no ho dic perquè no hagi nascut al Principat: som, des de temps immemorials, terra d’acollida i, per tant, aquesta qüestió està fora de discusió.
El problema de la Sra. Arrimadas rau en el fet que forma part d’una formació política que, des del mateix instant de la seva presentació en societat, malda per anorrear la nostra llengua perjudicant, a banda, l’economia des de l’instant que denunciaren al TC l’Estatut del 2006 que havia estat aprovat per totes les institucions de l’Estat i pel poble català en referèndum.
I com se sol dir, no n’hi ha dos sense tres: No en té prou amb el perjudici que tant ella com tots els companys i companyes del partit, en especial el president Rivera, ens estan causant realitzant declaracions d’un anticatalanisme visceral arreu de l’Estat, sinó que quan li toca intervenir al Parlament del Parc de la Ciutadella sempre empra la llengua castellana intentant demostrar, sense cap tipus de dissimul, el rebuig envers la nostra. Segur que ella es deleix d’un moment de glòria.
No, Sra. Arrimadas, aquest tipus de “catalans” no ens interessen si, aprofitant l’altaveu de la política, intenten destruir- nos com a poble. Ultrapassem, amb escreix, el mil·leni en què, partint del llatí clàssic heretat dels romans, s’ha anat formant la nostra parla. Hem patit, i seguim patint, intents de destruir-la, fins i tot amb gent armada i, com pot veure, segueix, sortosament, ben viva. Prengui’n bona nota.
És cert que el president Pujol va crear la frase encara vigent de “català és qui viu i treballa a Catalunya”, però, al meu entendre, ha quedat incompleta. Hauria de ser, a hores d’ara, la següent: “Català és qui viu i treballa a Catalunya i, a més, l’estima i la respecta”. Vostè no la compleix.
