Avui no parlaré de cap qüestió política, tot i que em raca. Som ja al balcó de les festes de Nadal, Cap d’Any i Reis i amb tot l’enrenou que estem vivint confesso que vaig endarrerit en tot. Mirant fit a fit el 2018 vull endreçar el meu cervell de tot el que hem viscut a la ciutat i al país en aquest any que deixarem. Estimo que és el moment per a fer la carta als Reis: què han de portar els Mags d’Orient a Badalona?

Mentre obro l’ordinador i em preparo per a redactar la carta, recordo que la ciutat va ser la primera forma de participació ciutadana i és l’espai públic per excel·lència. Per això les urbs s’han convertit en els llocs emblemàtics de reivindicació social i expressió política, en diferents etapes històriques, en llibertat o reprimides.

Ho hem vist aquestes darreres setmanes amb tot l’enrenou del 155 i les eleccions (no vull escriure de política!) Els badalonins han estat amatents i es pronunciaven en cada moment, tots des dels seus sentiments i valoracions. Afortunadament, hem comprovat que Badalona assumeix que és una ciutat on els drets i els deures de la població es constitueixen, a partir de tres elements centrals (indelebles com a ciutat bimil·lenària i romana). En primer lloc, la polis, és dir l’espai de la participació i la democràcia que busca representar el col·lectiu social en la satisfacció dels drets polítics, socials, culturals i econòmics propis de la ciutadania, a través de dues òptiques, però també des del respecte. Després, l’urbs, com l’espai diferenciat del rural que representa la inserció del ciutadà en la ciutat, perquè és aquí on hem construït al llarg de decennis els drets socials. I per últim la civitas, com l’espai que construeix una comunitat de sentit, perquè representa el dret que tenen els badalonins a la identitat i la representació.

Això és, en suma, la meva ciutat. El moment que s’està vivint, tot el procés polític, ha ocupat l’espai on neixen i s’exerceixen els drets i deures de ciutadania, i on el ciutadà badaloní es constitueix com l’element essencial de la vida social.

Començo a escriure a Melcior, Gaspar i Baltasar. Benvolguts, us demano el somriure pels badalonins. Que l’Ajuntament i el Govern puguin desenvolupar un pla de mobilitat sostenible. Restringir l’accés a determinades àrees a vehicles motoritzats, prioritzant així l’espai per a vianants i bicicletes. Construir noves infraestructures per caminar i anar amb bicicleta, incloent-hi carrils per a bicicletes separats del trànsit, parcs de vianants i places per asseure’s els badalonins i poder dialogar. Promulgar mesures per reduir la velocitat i el soroll del trànsit. Que els busos portin càmeres per posar setge als mal conductors que impossibiliten el seu pas pels carrers i el gir cap a una altra via. Realitzar campanyes i projectes perquè badalonins i turistes estiguin informats de com explorar la ciutat tant caminant com amb bicicleta, com ara excursions a peu, rutes turístiques per la ciutat, etc. Obligar al compromís de fer i mantenir una Badalona neta.

Sóc conscient que els membres del Consistori badaloní no ho tenen fàcil perquè cada grup polític porta ulleres amb vidres de diferent graduació. Però les associacions de veïns, les entitats de la ciutat i els grups d’influència han de deixar de meditar com fer per viure millor a Badalona i exigir-ho.

Acabo la carta als Reis tot demanant-los-hi que per la banda dels que manen ara enllesteixen un pla realitzable, és a dir, acordat per tots com a garant que serà una realitat. Majestats d’Orients, porteu plans de millora per a Badalona i feu que qui mana se’ls faci seus i els posi a la pràctica. Pel bé de tots els badalonins. Bon any 2018!

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram