Després de les diferents anàlisis que he publicat sobre els efectes i lliçons de la crisi de la Covid-19, penso que el resum es pot fer cabre en una sola frase: cal posar-ho tot al servei de la vida de tothom. Política al servei de la vida. Economia al servei de la vida. Seguretat al servei de la vida… I anar seguint, posant èmfasi sobretot en aquest tothom inclusiu que no vol deixar ningú enrere i en aquesta vida que inclou sostenir-la amb dignitat, tenir-ne cura i proveir-la de tots els drets. Fa unes setmanes, amb alcaldes i regidores i regidors d’altres ciutats vam publicar conjuntament l’article Municipalisme per recuperar la vida a Nació Digital amb propostes molt concretes per a la immediatesa, el curt i el mitjà termini de la gestió de la crisi de la Covid-19. Des de l’experiència de la política de proximitat i reivindicant-la en contraposició a la recentralització estatal, perquè cal trepitjar carrer i conèixer cada circumstància per prendre les millors decisions. I des de l’experiència de la política transformadora i compromesa al servei del bé comú en contraposició a la que està al servei de les elits.
Estic segura que seria molt més útil que el nostre govern de Badalona fes pinya al voltant d’aquestes reivindicacions per assolir unes majors competències municipals que no pas que perdi temps en marcar perfil polític entrant en picabaralles lamentables. Quan falta material de protecció o tests per detectar la malaltia, o quan no hi ha diners per omplir la nevera ni proveir-se de sabó, a la gent li importa poc si és culpa de l’Estat, de la Generalitat o de l’Ajuntament. El que es necessita és que el problema es resolgui. I a Badalona, ciutat extremadament castigada per aquesta crisi, especialment per les seves conseqüències econòmiques i socials, ens cal un lideratge municipal amb sentit de ciutat que es troba a faltar.
Són 5 eixos des d’on vertebrar el municipalisme com a resposta efectiva i eficaç. L’article al qual faig referència, subscrit per Decidim Ripollet, Assemblea ciutadana de Sentmenat i Capgirem Vilafranca, organitzacions al capdavant del govern municipal, i Guanyem Badalona, Guanyem Girona, Crida per Sabadell i Compromís per Cerdanyola, que aportem des de l’oposició, es pot resumir en els següents punts:
1. Les persones al centre. Aquesta mena d’eslògan que ha anat guanyant terreny a partir del feminisme i l’anomenada nova política ha de ser un punt de partida i d’arribada essencial. Els ajuntaments han de tenir més recursos i més competències per poder actuar perquè les mesures que han de venir de l’Estat o de la Generalitat són lentes i excloents. Cal que els ajuntaments tinguem marge d’actuació econòmica i més competències en matèria d’habitatge i de polítiques d’ocupació. Per plantejar, fins i tot i si cal, una renda municipal d’urgència. No ens val l’actual conformisme victimista, marcat per l’impossibilisme. Cal liderar un canvi en positiu.
Quan falta material de protecció o diners per omplir la nevera, poc importa si és culpa de l’Estat, de la Generalitat o de l’Ajuntament
2. Blindatge i ampliació dels serveis públics. Allò que és essencial per a la vida no ha de dependre del mercat ni de l’especulació del capital. Cal blindar aquells serveis que gestiona l’Ajuntament, així com recuperar la gestió pública i comunitària dels que durant la crisi han estat definits com a essencials. Controlar què fan les empreses contractades. I això també val per a la Generalitat, experta en externalitzacions i retallades des de l’època de Mas, i per al conjunt de l’Estat.
3. Ecologisme, feminisme i drets socials. En la dicotomia entre capital i vida, la seguretat ha estat imposada a partir de la cultura patriarcal i militarista, no s’ha avançat cap a un futur digne, just i per a totes, que és la base de la seguretat humana. I toca un canvi. Els ajuntaments han de ser pol del nou paradigma del decreixement que situa la recuperació de l’activitat a partir del cooperativisme, el petit comerç, la petita i mitjana empresa generadora de qualitat laboral, la producció km0, els nous reptes derivats del l’emergència climàtica, les cures, així com la dimensió de gènere en totes les polítiques. Cal dotar aquests eixos estratègics i impulsar l’economia social, local i solidària. Badalona on és en aquest camí?
4. Capacitat política dels municipis. Per poder desenvolupar tot això, cal reclamar a l’Estat autonomia i capacitat real de gestió als municipis. Derogació de lleis restrictives. Gestió dels superàvits per a polítiques municipals. Una reclamació, la de la capacitat de gestió i compromís amb els ajuntaments, que també cal fer a la Generalitat respecte a l’aplicació de tot el que he exposat fins ara en les seves polítiques del dia a dia. A Badalona ja n’hi ha prou que els propis governants municipals justifiquin la falta d’actuació amb excuses de traves burocràtiques, quan al govern estatal tenen la clau del canvi.
5. Coordinació republicana per superar un règim caduc. Cal coordinar-se i enfortir-se per col·laborar en la superació del règim actual, règim que ha estat incapaç de donar una resposta eficient a la present crisi. Hi ha una oportunitat i una amenaça en el moment de canvi que s’obre.
