El 21 de desembre molts alumnes de l’escola Montigalà, acompanyats de famílies, representants d’entitats diverses -Marea de Pensionistes, entre d’altres-, organitzacions polítiques, l’alcalde de Badalona Álex Pastor i altres regidors i regidores, es manifestaven pels carrers propers al centre docent per demanar la construcció del seu col·legi.

Durant el recorregut, alguns alumnes van llegir cartes dirigides al conseller d’Ensenyament de la Generalitat, Josep Bargalló, en les quals explicaven la necessitat de mantenir l’escola i de no tancar-la, ja que està fortament arrelada a la zona i és on van rebre els seus primers coneixements.

Dies abans, tots els grups municipals del Ple del nostre Ajuntament votaven una moció que demanava a la Generalitat la construcció immediata i definitiva de l’escola. Era la resposta a una notícia que s’havia fet pública, en la qual s’afirmava que els alumnes de l’escola Montigalà es traslladarien a una altra, ja que s’agruparien dues escoles.

A la moció aprovada pel Ple de l’Ajuntament també es demanava una reunió urgent amb els Serveis Territorials del Departament d’Ensenyament per avançar en la concreció d’un calendari de construcció de l’escola.

L’escola Montigalà va entrar en funcionament el setembre del 2009 amb tres classes de parvulari (P3, P4 i P5). L’increment de la demanda de places de Primària a la zona va obligar a les administracions (local i autonòmica) a habilitar un espai per ubicar uns mòduls provisionals en un lloc reservat per equipaments educatius.

De fet, aleshores, les administracions apostaven per un projecte educatiu que anomenaven ZEM (Zona Educativa Montigalà) de 0 a 18 anys, ja que també es contemplava la construcció d’una escola bressol i un institut.

L’empenta de les famílies i l’equip de mestres van convertir la nova escola en un referent del barri i això va suposar que cada any s’incrementés la demanda de places, la qual cosa va portar a l’administració a col·locar més mòduls per atendre al nou alumnat. Així any rere any, fins a convertir-se en un centre d’educació infantil i primària d’una línia.

Actualment, l’escola disposa de 9 línies que van des de P3 fins a 6è i ningú sap, ves per on, quan es construirà l’edifici i seran molts els que ja no el gaudiran.

Evidentment que tant els mestres com les famílies han reivindicat durant tots aquests anys la nova escola, però la resposta de l’Administració sempre ha estat que s’estava treballant en el tema.

Fins i tot, l’any 2010 es va presentar a concurs una licitació d’obres que va ser aturada en l’últim moment a conseqüència de les retallades pressupostàries aplicades per l’expresident de la Generalitat Artur Mas.

A cada període de matriculacions es posa de manifest la manca de places escolars públiques a Badalona

Així doncs, tota una generació de Primària va començar la seva escolarització amb uns mòduls i continua en les mateixes instal·lacions que, segons havien dit els responsables institucionals, eren provisionals. Aquest curs abandonaran l’escola les nenes i els nens que van començar els seus estudis a P3 per poder continuar els estudis d’ESO en un centre també pendent de reformes.

Les mares i els pares estan orgullosos de l’educació que reben els seus fills, encara que saben que, malgrat l’esforç de l’equip de mestres, no tenen tots els serveis i els mitjans necessaris per garantir una educació de qualitat.

Actualment, a la zona funciona l’escola bressol, mentre que l’espai reservat per al centre de Primària s’ha convertit en un aparcament de cotxes a l’espera de la tan desitjada construcció. També estan pendents les obres de millora del centre de Secundària Ventura Gassols.

A Badalona, a cada període de matriculació es posa de manifest la manca de places escolars públiques i són molts els col·legials que reben l’ensenyament en mòduls provisionals a l’espera de la construcció del centre definitiu.

Des de les diferents comunitats educatives i altres moviments socials s’ha demanat a l’Ajuntament i a la Generalitat la necessitat de planificar amb temps i així evitar les improvisacions i, sobretot, la proliferació de mòduls -abans s’anomenaven barracons- provisionals, que amb el temps es transformen en definitius.

Cada any són més les famílies que volen una escola pública per als seus fills i la resposta de l’Administració, si la pressió és gran, és instal·lar mòduls o incrementar la ràtio de les aules, com si això fos la millor solució. Un altre problema és la falta de manteniment dels edificis actuals -que també ha generat una protesta pública dels directors dels centres de Primària-, fet que suposa el seu deteriorament i la manca d’unes condicions dignes per rebre un ensenyament de qualitat.

Tot això ha generat un malestar que ningú ja pot ocultar. Per això, no seria res d’estrany que abans de les preinscripcions escolars FAMPAS mobilitzés les comunitats educatives per exigir una solució definitiva a uns problemes que s’arrosseguen des de fa molts anys a Badalona.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram