Expectativa davant la moció de censura per moure la cadira de l’alcaldessa de Badalona. Amb gest prou hàbil, el PP ha tirat els daus i és ara la resta de l’oposició la que els sacseja en el barrilet del dubte. Com a Madrid, les caretes deixen rostres al descobert dansant amb parelles malcarades.
Un dau té el número d’un PP que llaura el camí cap a la recol·lecta de les eleccions de l’any vinent; un altre dau, amb el número que sortirà de la decisió de la militància del PSC; el tercer, amb el número d’una proposta vista maldestra de l’ICV-EUiA, i està clar, dins d’altres barrilets hi ha els daus de qui està en el Govern. El d’ERC salta i es mou frenèticament dins el petit cubilet. L’alcaldessa manté la vara amb dignitat. I el PSC ha obert les instruccions per bussejar en la lletra petita.
Els populars prefereixen a tothom, menys els independentistes i la icona CUP, i els seus germans més a la dreta, també. Demanen transparència i desbloqueig. Creuen que Badalona té un consistori encarcarat. Programa? Aquesta partida es juga amb les instruccions velles, no hi ha programa darrere el teló. Els promotors del setge pensen en un any que consisteixi a obrir portes i finestres perquè ventili l’aire de Madrid, forçat amb el ventilador 155 a bona potència.
El PP s’ha desfogat fent ús de la Llei 39/2015, de l’1 d’octubre, que desplega un mantra “electrònic” sobre l’actuació de les administracions públiques i els seus empleats. La institució de la moció de censura constitueix en la seva essència un mecanisme de control al Govern Local, pel qual el titular de l’Ajuntament pot ser destituït. I no sembla pas que els populars vagin per aquí, sinó més bé que recullen l’estancament de l’Administració badalonina a causa de la no aprovació dels pressupostos. La crisi que això ha comportat beneficia només els partits populistes.
Es pot esmenar amb voluntat de diàleg i amor a Badalona. La partida de daus no satisfarà ningú, perquè el resultat –incert- deixarà damnificats. Cal asseure’s. Com bé deia en aquestes mateixes pàgines l’incombustible Pedro Jesús Fernández, “un any de govern d’esquerres progressistes pot demostrar al veïnat que una altra forma de governar, que prioritzi polítiques socials i lluiti contra les retallades en drets i serveis, és possible”. Es tracta de pensar únicament en els badalonins, tot recordant que és sempre recomanable percebre clarament la nostra ignorància. Diem tots ben alt: què dóna de bo aquesta moció de censura.
