Fa tants anys que se’n parla! Hi havia una crida que, més o menys, venia a dir així: “Mercats municipals: renovar-se evitant morir en l’intent”. A la casa de la vila no l’han fet seva i, ara com ara, als mercats del centre els canten les absoltes.
Els mercats municipals van sorgir com una barreja entre l’heretat costum medieval de comerciar a la plaça principal de la vila –per això els BTV en diem “anar a plaça”- i la preocupació per establir unes mesures sanitàries, que condicionessin i controlessin lloc i formes en el tractament de productes dirigits al consum alimentari. No obstant això, tot i que les necessitats i preocupacions fonamentals segueixen sent similars, ha plogut molt des de llavors.
Els mercats municipals avui s’enfronten a diversos reptes. Entre els principals, la necessitat de competir en preus, varietat, frescor i, al mateix temps, especialització de l’oferta amb producte de km 0. El paradista ho sap, però la manca d’adaptabilitat de les seves infraestructures i l’incompliment dels compromisos municipals fan que el pitjor dels reptes truqui a la porta: la mort del mercat i l’enterrament del venedor.
Per a l’Ajuntament de Badalona (ho diuen en el seu web), “els mercats són una de les peces més rellevants de la configuració del teixit comercial a la nostra ciutat, són l’essència del comerç de proximitat. Els Mercats Municipals de Badalona ofereixen un bon servei i una oferta de productes de qualitat que els fan mantenir el paper històric de motors dels barris i de la ciutat”. Doncs sí: així hauria de ser per poc que el mateix Ajuntament s’hi hagués esforçat. Llegir-ho ara és una poca-soltada.
Rellegint números antics de Línia Nord, veiem que En Comú Podem va recollir les queixes dels paradistes, de manera molt particular dels més castigats: els de les places Vella i Nova (Maignón i Torner). Fins i tot es van exposar algunes solucions davant d’altres candidatures i grups municipals. També hi ha hagut debats, com el de la FAVB.
En Comú Podem va exposar la seva conformitat amb un pacte de govern per millorar les condicions dels mercats municipals de Badalona. En aquest context, es va deixar clar que es necessiten “mesures urgents perquè els mercats s’estan morint”. No en un futur, sinó en el present. Calia –van dir– millorar les condicions dels mercats i també dels venedors/es.
El temps segueix passant, imparable. I aquí no es fa res. La plaça Vella viu en una barraca provisional, pensada per un parell d’anys, tan cèntrica com inadmissible. I la plaça Nova cau a trossos, desangelada, desnodrida de tot menys del bon tarannà dels pocs paradistes que hi van quedant.
És una vergonya com tracten els que manen a l’Ajuntament els venedors i compradors. Inacceptable. Ni fet expressament els mercats badalonins estarien pitjors. Perquè suposem que no es pretén la seva desaparició, oi?
