Al Ple que se celebrarà a l’Ajuntament de Badalona dimarts vinent, 26 de novembre de 2019, a les 18 hores, s’aprovarà un dictamen pel qual es declara fill adoptiu de Badalona Màrius Díaz, primer alcalde democràtic de la nostra ciutat després de la dictadura feixista.
La proposta deriva de la conveniència -o millor, de la necessitat- de recordar, en la persona de qui va ser el seu alcalde, un moment joiós de descobriment i experiència viva d’una democràcia tot just estrenada, amb la participació activa de diversos grups i persones de Badalona: el primer Ajuntament democràtic.
És el primer acte que es realitzarà per reconèixer tots els homes i dones que, des d’entitats diverses, els partits, els sindicats o les escoles, van fer possible desvetllar la il·lusió per repensar i refer la nostra ciutat després de la llarga nit del Franquisme.
Badalona no seria el que és ara sense aquest compromís compartit i liderat per un alcalde de totes i tots.
Un bon amic d’en Màrius, l’escriptor Ramón Gil Novales -també aragonès-, publicava el 19 de maig de 1978 al setmanari Andalán de Zaragoza el següent:
“Acció, impuls, vigor físic, iniciativa, energia desbordant, raig de vitalitat que planeja, projecta, esbotza, crea, suggereix rumbs i està ja en camí, moviment que no s’apaivaga ni amb el repòs de la xerrada, ventat amb manoteigs, subratllat amb revinclada de tons i pauses que empalmen amb caps solts d’un múltiple anecdotari, que creua també al galop en l’horitzontal del record.
Fill d’una família de classe mitjana -el seu pare empleat-, va néixer a Barbastre, territori d’Osca, fa quaranta anys. Estudis de batxillerat, ingrés a l’Escola Nàutica de Barcelona, cinc cursos de carrera mentre treballa a les tardes en un taller de foneria i caldereria de Badalona. Servei militar a Palma de Mallorca, retorn a l’empresa, de la que n’arriba a ser cap de producció. Per diferències de tipus ideològic es queda al carrer. Problema de relativa gravetat per a un home que se supera amb les dificultats.
L’any 1959 s’afilia al PSUC i emprèn la curiosa tasca de muntar ell sol i gairebé sense diners un taller mecànic dedicat a la indústria pesada. Mitjançant l’avançament de la dècima part del seu preu, adquireix una màquina que costa un milió de pessetes.
Tres mesos després es casa. El taller agafa volada: compra una nova maquinària, ja són uns quants operaris. Fidel al seu credo marxista, col·lectivitza l’empresa i assigna sou i beneficis iguals per a tots. La crisi de 1966 els obliga al tancament i a malvendre l’equip. Una altra vegada al carrer. Un temps després entra -i amb ell els seus companys de feina- en l’empresa de nova creació de la qual avui és director tècnic.
I, mentrestant, desenvolupa una intensa activitat clandestina: imprimeix pamflets, participa en manifestacions il·legals, acudeix a reunions prohibides, organitza i cobreix objectius en les lluites contra el Franquisme. I això no és tot. El 1970 inaugura a Badalona una llibreria, rica en qualitat i nombre de títols, de la qual no pot ocupar-se i que sosté contra vent i marea obstinadament durant sis anys.
Pare de quatre fills, lector amb especial interès cap a la narrativa, cuiner si ve al cas, esplèndid amfitrió dels seus amics.
Alt, robust, queda a la seva expressió un eco de la infància i unes gotes d’una timidesa en esbós. Optimista, de singularíssima generositat, la seva natural estampida relega a últim terme el judici reflexiu.
Hi ha en ell com una necessitat de fatigar-se, de doblegar les seves forces.
Esportista -esquí, patinatge, natació-, viatger per motius professionals i per plaer: Turquia, Cuba, Iugoslàvia, Bulgària, Itàlia, França, Alemanya, Anglaterra aporten un carro d’anècdotes que anima i acoloreix amb desplegament de pirotècnia.
En dansa des de quarts de set del matí, una hora de cotxe per arribar a la feina. De tornada a Badalona, inicia una nova jornada com a membre de l’associació de veïns. Un vent sostingut, una corredissa com a pas, un basar d’iniciatives.”
Aquest és l’alcalde que totes i tots els badalonins recordem, avui jubilat merescudament i retirat de la vida política, però compromès amb les lluites per aconseguir la unitat dels treballadors i posar fi a tantes i tantes desigualtats i injustícies com hi ha en aquest món tan estrany.
