La prestigiosa biennal d’art que dura 80 dies i que porta per títol Manifesta 15, impulsada des d’Amsterdam per una entitat sense ànim de lucre, ens ha acompanyat en el trànsit entre l’estiu i la tardor.
Des del 8 de setembre s’està celebrant a Barcelona la quinzena edició d’aquesta biennal singular. L’edició anterior va fer-se a Pristina, capital de Kosovo, i la pròxima està prevista a tota la regió alemanya de Ruhr.
La biennal ha aconseguit que hi hagi activitat al voltant de les Tres Xemeneies de Sant Adrià, una espècie de monument fòssil a una societat extractiva, característica de la industrialització insensible i del creixement urbà especulatiu i desendreçat, i també al voltant de la Caldereria, difícil de trobar en la immensitat d’un polígon industrial de Cornellà que també forma part d’aquest passat que voldríem abandonar a favor d’un futur que no acaba d’arribar.
Qualsevol fet que vulgui anomenar-se cultural ha d’incentivar el coneixement i ajudar a formar persones amb esperit crític, una cosa que fan totes les propostes de Manifesta 15.
Hi ha molta activitat cultural a Barcelona; mai prou. Hi ha moltes galeries privades; mai prou. Però Manifesta 15 és una mirada panoràmica amb obres i instal·lacions d’artistes o d’equips internacionals com ara Judy Chicago, Tanja Smeets, Carlos Bunga, Diana Scherer, Elmo Vermijs, Binta Diaw o Katja Novitskova, que conviuen amb artistes locals com Antoni Miralda, Mónica Rikić, Alba G. Corral, Eva Fàbregas, Fina Miralles… I els que segur que em deixo.
Qualsevol fet que vulgui anomenar-se cultural ha d’ajudar a formar persones amb esperit crític
Les seus per a les seves obres o instal·lacions són inconegudes i inusitades, i aquest ha estat un factor que ens ha convidat a participar-hi.
He escrit moltes vegades en aquest mateix diari que Barcelona ha renunciat, per decisió deliberada o per incapacitat, a dotar-se d’un govern metropolità, però Manifesta 15 es mostra en un territori més enllà de la metròpoli. De Sant Adrià a Mataró, de Granollers a Cornellà, de les maresmes del Prat a l’Eixample… Un miratge de realitat metropolitana.
Dit això, hi ha un altre vessant interessant en aquesta biennal d’art, perquè podem afirmar que Manifesta 15 és Europa. L’Europa de mentalitat oberta, la que es reconeix en un passat colonial, però també l’Europa del futur, la que convida al diàleg sobre i amb la natura i ho fa als aiguamolls d’un delta on aterren avions.
La seu itinerant de Manifesta 15 va arribar a Granollers del 8 al 13 d’octubre amb un programa suggeridor en el qual participaven mestres d’escoles, joves, responsables de l’Arxiu, ciutadans senegalesos… I on es convidava a crear paisatge sonor de la ciutat i la ruta invisible de la memòria hídrica de Granollers i les seves aigües subterrànies. Hi ha art a tot arreu. Aquesta és la conclusió.
