Fa uns dies, una encantadora i divertida amiga, la Gemma Blat, va presentar el seu últim llibre, Mal educada, a l’Espai Betúlia de la nostra ciutat. La van acompanyar en la presentació la Mari Carme Roca, una bona escriptora; la Montse Juliana, una bona amigota, i l’Isidre Sala, un llibreter jubilat.
Desafortunadament, vaig arribar tard, per raons que no venen al cas, i em vaig perdre les intervencions dels tres contertulians, però no la de l’amiga Gemma.
Sí que em van comentar que una de les presentadores del llibre, l’amiga Montse Juliana, va fer una explicació brillant. Segur que les altres dues persones també devien fer intervencions interessants. Com a bons amics i amigues de la Gemma i també bona gent, estic convençut que les seves paraules van ser força aplaudides.
Però anem per parts.
Mal educada és un llibre que, com diu la Gemma, està escrit amb plena llibertat i espontaneïtat. Un llibre que, inicialment, tenia per intenció dir-li a tothom allò que a l’autora li agradava d’aquest món tan hipòcrita i fals.
En el que sembla un pròleg, la Gemma ens confessa que vol viure la vida sense excuses, sense faixes limitadores i sense aquests formulismes que tantes vegades estan rere el nom de la bona educació. O pitjor: el que és políticament correcte.
I va ser així com va descobrir, mentre escrivia, uns personatges que anaven agafant força per ells mateixos i que eren els seus progenitors. Uns pares lliures que, si bé no disposaven de gaires recursos materials, sí que eren molt rics en béns espirituals i en valors.
Segons ens explica, els seus pares eren salvatges (més el pare) i lliures, i no la van alliçonar o ensinistrar com manaven els costums de l’època. Per això es considera una mal educada, perquè no practica la hipocresia imperant. A l’amiga Gemma no li interessa gens ni mica ser correcta perquè no vol tenir un comportament estereotipat, encotillat. Vol que la coneguin tal com és, sense embolcalls.
Evidentment que aquest comportament li va ocasionar alguns maldecaps, però ella mai va voler renunciar a la seva llibertat i espontaneïtat. Tenia clar que no se sotmetria a cap norma preestablerta i que sempre actuaria com sentís en el seu cor i en la seva ànima.
La Gemma va néixer a Badalona, sense avisar, ja que va arribar a aquest món quinze dies abans del que li tocava. Va anar a la universitat i té penjat a la paret de casa seva el títol de Filologia, si bé el que més li agrada és l’astrologia i ha exercit com a tal col·laborant en diversos mitjans de comunicació. També ha publicat diversos llibres sobre astrologia i ara, tal com diu ella, s’estrena com a escriptora amb aquesta atípica biografia que ha anomenat Mal educada.
Si bé escriu molt sobre els seus pares i les seves rareses, rascadors o partidaris de què els rasquessin, també ens explica com va adquirir des de molt petita la mala educació, tot fugint d’allò que no li interessava, estigués de moda o estigués desfasat. Tenia clar que la vida s’ha de viure tal com raja, desvergonyidament, amb ais i uis i amb sobresalts, des de l’autenticitat de cadascú de nosaltres.
Ens explica com per a ella anar a la muntanya era una autèntica alliberació, gairebé com aquell o aquella que es treu la sabata que el pressiona i li sembla que el món es fa més gran, més amable. Les malifetes que feia a la muntanya, sola o acompanyada, són una bona mostra de la seva llibertat i espontaneïtat.
Ara, ens diu, la muntanya no és el que era. Quan torna a aquella muntanya de la seva infància, ja no és el mateix. Allí, ens confessa, van quedar, gairebé sepultats entre la brossa d’aquella, aleshores, vegetació que havia sigut verda i que havia tingut tanta vida, les millores estones dels seus dies de llibertat.
També ens parla de la mala i distorsionada educació sobre el sexe que va rebre a l’escola de monges a la qual va anar, ja que, en aquells temps, ser una noia formal i mesurada era el que tocava si es volia tenir un bon casament. I va ser fora de l’escola com va aprendre, gràcies a la seva curiositat, un a un, els uns més de pressa i els altres més a poc a poc, els misteris d’una vida meravellosa que li havien ocultat i que no eren cap misteri, tot el contrari, ja que la vida també és sexe.
A l’escola, en aquells anys obscurs i durs del feixisme, l’educació religiosa ocupava el centre de tota l’activitat educativa. Per això, també està orgullosa de la seva mala educació i d’anar sempre com li deia el cor, no com li deien les monges.
Respecte a la seva experiència política tampoc no ha tingut bona educació… ni ganes de tenir-la, encara que no vol ser indiferent davant les injustícies.
L’amiga Gemma se sent orgullosa de les seves amigotes i dels seus amigots, sobretot dels més mal educats i dels que et miren descaradament els ulls. Valora la claredat i la sinceritat per damunt de tot. I en aquest aspecte tant se val si s’és ben educat o no, ja que els més mal educats de la història són aquelles persones que han dit les veritats més grans.
Ara bé, per a la Gemma, una cosa és ser mal educada sense tenir en compte els altres i una altra, molt diferent, és actuar sense coaccions i amb desinhibició i tenir els altres ben presents, respectant-los per sobre de tot.
Acaba el llibre dirigint-se al seu fill, un regal del qual se sent molt orgullosa, perquè sàpiga més a fons qui és la seva mare i la pugui comprendre una mica més. De fet, tots els que la coneixen ara sabem millor com és la Gemma i perquè és una encantadora mal educada.
