Segur que t’ha passat. Segur que en alguna conversa, on vas començar parlant de qualsevol cosa, vas acabar teoritzant sobre educació. I és normal… Perquè l’educació és el substrat que alimenta una societat. I, com a tal, està present en la creació i concreció de la nostra identitat, individual i col·lectiva, i, per tant, en allò que ens acaba definint. Per això, quan anem a buscar les arrels, topem amb l’educació. I quan volem avançar cap al futur tornem a topar amb l’educació.

Acostumem a encapsular l’educació dins les parets dels centres docents. Acabem delegant aquesta enorme responsabilitat a un petit grup de professionals que, en moltes ocasions, prou feina tenen amb suportar el pes d’aquesta càrrega. Quan, en realitat, hauríem de ser nosaltres els quals vetlléssim perquè ells poguessin desenvolupar la seva tasca amb tots els mitjans necessaris, i amb el total compromís de qui ens governa. Malauradament, l’exigència de compliment d’aquest compromís monopolitza sovint l’acció de les associacions de famílies i dels equips docents més sensibilitats amb la necessitat de revertir les retallades.

La política educativa de ciutat és una oportunitat per articular accions transversals que connectin els diferents àmbits i agents que han d’intervenir en la confecció d’una veritable ciutat educadora; que converteixi Badalona en una gran escola. Una gran escola amb una planificació educativa fonamentada en uns criteris i unes prioritats consensuades, que siguin context a l’hora d’elaborar propostes, i que fomenti sinergies entre els diferents departaments de l’Ajuntament.

Aquest és un procés lent, però hi tenim molt a guanyar. Sumar forces i concentrar l’acció és una garantia d’eficiència. Però, primer, caldrà trencar un munt de microcosmos i generar una barreja que, de ben segur, resultarà molt enriquidora i ens permetrà començar aquesta veritable transformació.

La segregació escolar que patim a Badalona és, sens dubte, el repte més gran que cal afrontar com a ciutat. Però els problemes urgents en matèria d’equipaments educatius, tant de construcció com de manteniment, fan que, molt sovint, la segregació quedi abandonada i, fins i tot, agreujada, quan la manca de planificació obliga a prendre decisions que acaben consolidant-la. Afortunadament, el conseller Josep Bargalló ha posat aquests dos temes com a prioritaris a sobre de la taula del departament d’Educació.

Però cal avançar en la concreció i cal que la veu de Badalona sigui ferma a l’hora de defensar els drets de l’alumnat, dels equips docents i de les famílies. I, per això, cal que ens posem a treballar, amb el convenciment i la determinació necessaris per esperonar la participació de les persones, les quals han de ser les protagonistes, aportant la veu de l’expertesa i el coneixement que dona el contacte diari amb aquestes diferents problemàtiques. I aquestes veus no seran només les dels equips directius i docents, les de l’alumnat i de les famílies. Seran també les veus de professionals d’àmbits molt diversos: serveis socials, lleure, esport, cultura, urbanisme, sanitat, entitats veïnals i molts més! (segur que a tu ja se t’acudeix algú que em deixo).

En tot cas, l’aposta és per convertir la política educativa en un eix que sigui tracció d’accions transversals orientades a l’eliminació de desigualtats. I això passa per la consolidació dels espais de treball conjunt, amb atribucions clares de funcions, i amb uns itineraris que permetin una traça clara de la feina realitzada, evitant caure en la reiteració de temes de debats que, després, no tenen cap recorregut.

Després de tants anys de lluita a FAMPAS Badalona crec que cal fer un pas Valent i sumar amb la candidatura de Dolors Sabater per consolidar la transformació de la nostra ciutat i aconseguir un canvi que ens faci avançar eliminant desigualtats i construint futur.