Ja hem parlat en moltes ocasions dels problemes existents a Badalona per la manca d’habitatge social, la qual afecta milers de persones que no tenen la possibilitat d’aconseguir accedir-hi i també perquè la seva economia no els permet assumir els abusius preus dels lloguers dels habitatges privats.

També hem denunciat que són molts els edificis de la nostra ciutat que no han realitzat la inspecció tècnica, obligatòria en tots els habitatges de més de 45 anys d’antiguitat regulada en el Decret 67/2015, entre altres raons per la manca de recursos dels residents per poder afrontar les obres necessàries per resoldre les deficiències detectades, encara que es pot accedir als ajuts públics de rehabilitació.

A més d’això, el més greu és trobar-te amb edificis a mig construir i abandonats des de fa molts anys.

En aquest cas parlarem de l’edifici situat davant del camp de futbol Badalona sud, a l’avinguda Alfons XIII, 351-357.

Segons va publicar un mitjà local l’octubre de 2019, aquest edifici, iniciat fa més de 16 anys, es va parar de cop per un problema financer dels promotors i actualment és propietat de la SAREB, el fons que gestiona els pisos cedits per les entitats financeres després de ser rescatades amb diners públics.

Té tota l’estructura construïda, en una part amb parets, balcons i finestres acabats, i l’altra encara per construir.

El veïnat de la zona fa anys que ha denunciat l’estat d’abandonament i tots els problemes que això els suposa, entre altres la brutícia, les plagues d’animals –sobretot rates–, els incendis i, fins i tot, de convivència entre els veïns. Els baixos s’han convertit en un autèntic abocador d’escombraries i s’hi pot trobar tota mena d’andròmines i mobles abandonats.

A causa d’això, es va tapiar una part de l’edifici i es van reduir els problemes, si bé l’estat actual continua generant molèsties i maldecaps al veïnat.

El govern anterior va mantenir converses amb la SAREB per trobar una sortida a aquest problema. Es volia que la propietat acabés la construcció i destinés una part dels pisos a lloguer social.

També es va negociar una possible adquisició per part de l’Ajuntament i així incrementar el parc públic d’habitatge social, clarament i vergonyosament insuficient a la nostra ciutat.

Estem al 2021 i l’edifici continua tal com ha estat sempre, una mola immensa abandonada i desafiant malgrat la insuficiència d’habitatges assequibles a Badalona. Molt a prop d’un barri on cada dia es pateixen desnonaments sense alternativa habitacional i talls de llum intermitents per la manca de manteniment d’una obsoleta xarxa elèctrica i d’altres serveis bàsics. Persones abandonades a la seva sort per la manca de respostes d’una administració insensible al patiment de la gent més vulnerable.

¿No és inhumà i vergonyós no atendre les demandes dels veïns afectats per l’enderrocament de l’edifici del Passatge de la Torre, al barri de La Salut, i mantenir aquest edifici sense acabar abandonat?

Les entitats socials, com la PAH i altres, que lluiten pel dret a un habitatge digne per a tothom i en contra dels desnonaments no fa gaires mesos van manifestar-se, encerclant l’edifici, per exigir a l’administració local una sortida que posés fi a un despropòsit tan gran.

Ningú entén que hi hagi persones dormint al carrer o en habitatges que no reuneixen les mínimes condicions de salubritat mentre hi ha pisos buits o construccions sense acabar, propietat d’una societat que va ser rescatada amb diners públics.

Com hem dit moltes vegades, tots els immobles que van ser traspassats a la SAREB ja eren de titularitat pública, pel fet que estaven en mans d’entitats intervingudes i nacionalitzades.

Per això, la cessió de l’ús d’aquests immobles a l’Ajuntament i a entitats socials sense ànim de lucre en condicions que els permetin assumir-ne la gestió i la destinació a lloguer social a baix cost i a llarg termini no era una mesura forassenyada per crear un parc d’habitatge social que hauria permès donar resposta a la greu situació residencial que patim a Badalona.

Com també establir polítiques fiscals, per part dels governs autonòmic i local, que estimulin la rehabilitació i el lloguer social, a més de construir habitatge social. Només així es podrà atendre i resoldre les necessitats actuals i futures d’habitatge.

És urgent esmerçar els esforços i destinar recursos suficients a evitar que aquestes situacions es perpetuïn i facilitar a tothom que el necessiti un habitatge digne, com diu l’article 47 de la Constitució espanyola, després de 42 anys de la seva aprovació.