La situació al Sàhara Occidental s’ha refredat respecte setmanes anteriors, almenys pel que fa als mitjans de comunicació. El que no s’ha refredat i segueix en mal aspecte, és tot el que es refereix als Drets Humans. És la situació en les quals viuen els sahrauís tancats als territoris ocupats. I a Al Aaiun concretament. Un exemple clar d’això són les següents dades ofertes des dels activistes que, amagats ens fan arribar les notícies que succeeixen cada dia ja sigui als carrers d’Al Aaiun i en les presons negres que tenen amagades.
Els 117 nous presos polítics ingressats a la Presó Negra d’Al Aaiun, estan vivint una situació infernal. La tortura, les vexacions i els maltractaments els són practicats dia i nit per un escamot de botxins, traslladats des dels “centres secrets” del Marroc per a aquesta missió concreta.
Amuntegats en les cel·les i en condicions infrahumanes, els presos són castigats amb privació del somni, sense alimentació ni tractament a les seves greus dolences.
El passat 22 de novembre, al voltant de setanta mares es van manifestar davant la seu de l’administració penitenciària de la Presó Negra, condemnant el maltractament que sofreixen els seus fills i reclamant que es permeti visitar als seus familiars detinguts per conèixer l’estat físic i psicològic en el qual es troben.
A data d’avui els nens sahrauís que viuen a Al Aaiun no van al col·legi per por de que els assaltin ja que en els últims dies hi ha hagut 21 nens sahrauís ferits de gravetat. També a l’altra província sahrauí, Asmara, succeeix una cosa similar. Per tant, existeix una guerra psicològica contra tots els ciutadans sahrauís que viuen als territoris ocupats.
Sent lògics i realistes no esperem cap ajuda ni des del govern espanyol, que prefereix lligar els acords econòmics i vendre més armament al regim marroquí, ni tampoc esperem molt més de la comunitat internacional encapçalada per les Nacions Unides que, segons una informació que ens va arribar fa uns dies, els soldats del Minurso (Forces de ONU al conflicte del Sàhara) eren conscients de l’assalt que van realitzar els soldats marroquins al campament de la dignitat.
Veient la situació amb la qual es troben els camps de refugiats de Tindouf (Algèria) s’està plantejant fermament la idea de tornar a la guerra sent conscients de les seves conseqüències que anys enrera ja va causar. Però el món no deixa una altra opció mes pacifica i digna per resoldre un conflicte que porta més de quaranta anys.
Abdelahi Ali Ahmed
President de la AISAC, Associació dels Immigrants Sahrauís a Catalunya.
