Àlex Montornès

La crisi financera, social i econòmica de 2008 va tenir un efecte devastador del qual, avui dia, encara no ens n’hem recuperat. A títol d’exemple, l’any 2013 Badalona va assolir el seu màxim històric d’atur amb unes 24.000 persones aturades. Hem trigat prop d’una dècada a baixar la barrera de les 13.000 persones. Una dada que es troba molt lluny de l’atur de fa 15 anys, que oscil·lava entorn de les 5.000 persones.

En paral·lel, a conseqüència de la fi de la bombolla immobiliària i l’alentiment de l’economia, un gran nombre d’habitatges buits van acabar en mans de bancs i, posteriorment, de fons d’inversió o grans tenidors. Badalona té prop de 9.000 pisos buits, esdevenint la cinquena ciutat del país amb més habitatges sense ús.

Davant d’aquesta situació, les institucions no han donat la resposta necessària. L’any 2018, l’Institut Cerdà publicava un estudi on estimava que 230.000 famílies a Catalunya necessiten potencialment accedir a un habitatge social. Una dada que contrasta amb els 37.800 habitatges socials disponibles a març de 2022 a Catalunya (segons l’Agència de l’Habitatge). Una problemàtica a Badalona, a Catalunya i arreu de l’Estat