Escric aquest article mentre ressonen per tots els mitjans els titulars de l’escàndol que ha portat altra vegada Badalona a ser notícia en negatiu. El protagonista, l’alcalde. Afortunadament no ha pres mal ningú, però podria haver passat. Conduir sota els efectes de l’alcohol és un delicte temerari, pot provocar un accident, pot causar víctimes. Entre un 30% i un 50% de les morts en accident de trànsit estan relacionades amb l’alcohol. En aquest cas, a més, hi ha un agreujant. L’alcalde és un càrrec públic, és representant i màxima autoritat de la ciutat. Ha de donar exemple. I no només ha conduït temeràriament sinó que ho ha fet saltant-se el confinament. Ell, que tants cops ha dit a la ciutadania que no se l’havia de saltar! I a més s’ha resistit a l’autoritat. Diuen que ha agredit uns agents… La seva detenció ha deixat agents lesionats! No hi ha cap dubte que havia de dimitir del càrrec, que ha de deixar l’acta de regidor, que ha de complir les penes que li pertoquin i que ha de dedicar-se seriosament a curar-se d’aquesta malaltia. Cuidar-se ell i deixar que Badalona es cuidi. Perquè Badalona ha de recomposar el seu govern i recuperar el lideratge, la dignitat, la confiança de la ciutadania i la projecció en positiu. Cal un canvi imminent. Cal un govern de progrés fort que permeti passar pàgina i recuperar l’orgull de ser una ciutat acollidora, pròspera, inclusiva i saludable que estima i es fa estimar de debò.
Seria injust, però, valorar aquest episodi fora del seu context. Perquè aquí hi ha un partit polític que té una gran responsabilitat en el fet d’haver animat, acompanyat i mantingut en un càrrec d’alta responsabilitat, generador d’estrès i gens fàcil de conciliar amb una malaltia com aquesta –sigui quina sigui–, una persona que no ha sabut, per si sola, valorar i gestionar els seus límits. Ha estat una irresponsabilitat que ha perjudicat la persona i la ciutat, i això el PSC ho ha d’assumir i ha d’actuar en conseqüència. Perquè governar no és una cosa senzilla, i que l’alcalde del PSC no estava a l’altura es va poder comprovar ben aviat. Tant durant l’any de moció de censura com en el mandat del 2019, quan mes rere mes l’Ajuntament feia aigües de mala i lenta gestió. Vull recordar que a principis de febrer des de Guanyem ja ho vam posar damunt la taula. Llavors l’alcalde ja va necessitar un temps de repòs i cura durant el temporal Glòria. Ens van dir que era un problema cardiopàtic, però és evident que hi havia altres problemes que incapacitaven l’alcalde per exercir el seu càrrec. I ho van amagar. I mentrestant el bloqueig de la política municipal anava creixent, i la desconfiança ciutadana envers el govern queia en picat.
Ara vivim una mena d’estat de xoc generalitzat. Es barregen sentiments d’incredulitat, de ràbia, de pena, de vergonya aliena, de lamentar de nou la imatge estigmatitzadora de Badalona, de respecte per la persona i la seva salut i alhora molta ràbia i molta exigència perquè no quedi impune. Perquè és molt greu, molt. I a part d’ell com a persona, que haurà d’afrontar sigui com sigui les conseqüències dels seus actes i la superació de la malaltia, tenim la ciutat. La nostra ciutat. La nostra projecció al món, i la nostra activitat a peu de carrer. Gairebé 220.000 persones, les nostres vides, els nostres espais comuns, serveis públics, decisions econòmiques i socials. Tot.
Estem en plena crisi pel coronavirus. En una situació molt greu per a la nostra ciutat. En un moment en què cal prendre mesures de forma àgil i efectiva, a molts nivells. Com per exemple fer la liquidació del pressupost del 2019 per saber quants diners queden de romanent per posar-los al servei de l’emergència, una informació bàsica per poder prendre decisions. La inestabilitat política no pot durar gaire. Són milers les persones afectades per aquesta crisi que estan pendents de les mesures que aprovi el seu Ajuntament. Cal reaccionar ràpid i de forma eficient. Cal lideratge polític per bastir un bon pla de recuperació. Costarà remuntar, revertir la situació. Però cal fer-ho per responsabilitat.
Per això demanem la responsabilitat que han d’assumir totes les forces de progrés en un moment com aquest i treballar des d’avui per una proposta de govern forta. Assumir l’alcaldia en plena pandèmia mundial i amb un precedent accidentat com aquest no és un repte fàcil, però estic plenament disposada a assumir-lo. Badalona necessita sortir d’aquesta crisi i ho ha de fer d’acord en com és la nostra ciutat: una ciutat de gent treballadora, amb moltes desigualtats socioeconòmiques però majoritàriament necessitada de polítiques de justícia social que posin la vida al centre, que promoguin una reactivació econòmica des de la proximitat i la sostenibilitat, amb qualitat laboral i de vida sense excloure ningú. Una societat de lluites compartides on no hi ha lloc ni per al racisme ni per a l’odi de cap mena. Una ciutat de convivència en la diversitat arrelada al seu país i oberta al món.
Faig aquesta proposta des de la responsabilitat i transversalitat amb què sempre he assumit les meves tasques de compromís amb la ciutat i des del profund coneixement de quins han estat els efectes devastadors per a la població de les polítiques del PP davant les crisis econòmiques.
