La polèmica torna a estar servida. Aquesta vegada totes les mirades se centren en l’avantprojecte de llei orgànica “per la protecció de la vida del nounat i els drets de la dona embarassada” o la col·loquialment anomenada “reforma de la llei de l’avortament”. El títol de l’avantprojecte ja és un clar indicador d’un conservadorisme extravagant perquè s’abandona la consideració de l’avortament com una qüestió de “salut sexual i reproductiva” per passar a ésser contemplada com una matèria relativa a la “protecció de la vida del preconcebut” i, paradoxalment, “dels drets de la dona embarassada”. Drets? On són? Estem davant de la que podrà ser la llei més restrictiva de l’avortament aprovada en tota la democràcia i, a més, s’aparta clarament dels paràmetres definits a la Resolució CE 1607 (2008) de l’Assemblea Parlamentària.

Poder interrompre l’embaràs durant les primeres 14 setmanes deixa de ser un dret. Així mateix, dels tres supòsits d’avortament, que tradicionalment han estat despenalitzats, en subsistiran només dos: la violació i el “greu perill per a la vida, la salut física o psíquica de l’embarassada”. En cas de violació, l’avortament haurà d’ésser practicat dins les dotze primeres setmanes de gestació, exigint-se la denúncia dels fets.

Si existeix un greu perill de l’embarassada, es demanarà la presentació de dos informes mèdics motivats, independents i diferents al centre mèdic on es pugui arribar a practicar l’avortament.

El tercer supòsit, “malformacions fetals greus”, queda eliminat i només es contemplarà si la malformació fetal causa un “perill per a la salut psíquica de l’embarassada”, entenent com a anomalia fetal, la mort del fetus o del nounat; la qual requerirà ser acreditada per un informe mèdic motivat.

En els processos d’avortament que afectin menors d’edat entre 16 i 18 anys o majors d’edat en règim de curatela, serà necessari l’assentiment dels progenitors. Si afecta menors de 16 anys, el consentiment exprés dels progenitors esdevé obligatori. En cas de discrepàncies entre ambdues parts, s’hauran de resoldre a través d’un procediment nou habilitat a tal efecte i establert a la Llei d’Enjudiciament Civil. I, si no es pot consultar els progenitors, serà el jutge qui decidirà sobre la qüestió.

Tal com hem pogut comprovar, el caràcter retrògrad de la futura llei orgànica es troba palès al llarg de tot l’articulat. Als nombrosos requisits jurídics que generen certa inseguretat, s’hi suma un ostensible moralisme. Barrejant religió i moralitat amb política i lleis tan sols podem obtenir còctels agres, com aquest.

És evident que cap regulació relativa a l’avortament aconseguirà acontentar tothom, però el que no podem permetre és un foment de l’avortament clandestí a causa d’una involució i un retorn al passat dins una societat moderna i globalitzada com l’actual.

Per què en lloc de modificar les disposicions del Codi Penal relatives a l’avortament no es modifiquen les dels delictes econòmics per tal de combatre la corrupció? És evident que el govern actual utilitza l’avortament com a cortina de fum amb la finalitat de no tractar temes que el perjudicarien a ell electoralment parlant.

per Anna-Clara Martínez

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram