El llaç vermell que relligava les cartes es va trencar i les cartes es van soltar damunt la taula. Va agafar una a l’atzar i la va obrir. Era una carta de l’avi a l’àvia explicant-li les seves penúries i fatalitats. Mai més es van tornar a veure. L’avi va ser afusellat el 17 de novembre de 1939.
La memòria històrica es comprèn com un esforç actual per part de la societat i de les institucions d’un país per recuperar part de la seva història; grups encarregats de trobar restes d’un passat que es va ocultar en un moment determinat de la història, és a dir, invisibilització i manipulació per esborrar, definitivament, el senyal de certs grups o fets històrics. Aquests grups de persones, sectors de la societat discriminats per diversos factors (religiosos, ideològics, ètnics…) i, alguns fets històrics com la guerra civil espanyola, van voler ser apartats de la història. És per això, que la llei espanyola de la memòria històrica, aprovada pel Congrés dels Diputats el 31 d’octubre de 2007, va permetre reconèixer, ampliar i establir mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura franquista. En paraules del expresident del govern, José Luis Rodríguez Zapatero,“una llei feta per atribuir homenatge i tribut a totes les persones que van perdre la vida, la família, la pàtria”.
El 15 d’octubre de 2015 commemorem el Dia Nacional en record de les víctimes de la guerra civil i les víctimes de la repressió de la dictadura franquista. Coincidint aquest any amb el 75è aniversari de l’afusellament de qui va ser president de la Generalitat Lluís Companys. Un home d’esquerres, catalanista progressista i solidari, que va defensar el catalanisme federalista del poble de Catalunya.
Com si les cartes fossin esperit viu, van esborrar els renglons tords de la història per escriure, des de la veritat i el coneixement, un passat net.
