L’any 2017, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya va entregar a l’Ajuntament de Badalona un treball anomenat Atles de Sostenibilitat Urbana, que es pot consultar online. La nostra ciutat va encarregar aquest document a fi d’estudiar aspectes ambientals del municipi relacionats amb la qualitat del seu verd urbà, l’eficiència tèrmica de les seves cobertes, el seu potencial fotovoltaic, el nivell de contaminació lumínica o els efectes tèrmics de la infraestructura de l’autopista en els barris que travessa.

Així doncs, per exemple, sabem que l’autopista influencia el seu entorn immediat en un marge de fins a 2,5 °C, i que aquest diferencial disminueix als trams de la infraestructura que disposen d’una vegetació vigorosa. També coneixem que les cobertes de les zones industrials o dels equipaments més importants de la ciutat –el pavelló olímpic o el Màgic Badalona– tenen una capacitat d’allotjament d’energies renovables molt important.

Igualment, es van obtenir valors d’emissió lumínica de flux de llum que s’escapen al cel, i sabem quines lluminàries estan fora de normativa, fet que permetria planificar inversions en l’enllumenat més eficients. I es va obtenir un mapa precís de l’eficiència tèrmica de totes les cobertes dels edificis de la ciutat, que permet conèixer quines retenen millor la calor, i quines menys. Aquell treball de camp té tres anys, però amb l’expectativa dels fons NextEU pren tot el sentit, sobretot si ara posem en joc el coneixement que vam adquirir a l’hora de fer projectes que se’n puguin beneficiar.

El treball es va plantejar amb vols aeris sensoritzats que, a més de les dades que explicàvem, n’aportava d’altres de valuoses, com són les de la qualitat del nostre verd urbà. El vigor de la nostra vegetació, amb dades del canal infraroig proper, on la vegetació és altament reflectida, i vermell, on és fortament absorbida per la fotosíntesi. Aquest treball determina l’índex de vigor de la vegetació, en una ciutat que disposa de 96,5 hectàrees de verd urbà, 25.000 arbres plantats de 85 espècies diferents i la Serralada de Marina, i ofereix en aquest camp molt marge de millora.

De fet, una dada rellevant sorgida d’aquest estudi és que bona part de la nostra vegetació no té una gran qualitat (en tenim un gran percentatge de poc vigorosa) i que, comptant tota la Serralada de Marina, cobrim de verd poc més del 40% del nostre terme municipal.

Disposar de totes aquestes dades és, o hauria de ser, un incentiu a l’hora d’establir prioritats d’inversió. I hem vist, per exemple, que l’Ajuntament preveu actuar precisament en un dels parcs, el del Turó d’en Caritg, que aquell estudi mostrava com a dipositari d’una vegetació mediocre. Bona notícia, sí, que seria molt millor si es posés en marxa un pla que comptés amb privats i amb institucions que en aquests moments ofereixen subvencions per a la implantació de fotovoltaica a les cobertes dels nostres edificis, públics i privats, residencials i d’equipaments.

En aquesta línia, Barcelona ha presentat darrerament una iniciativa, el Mecanisme per l’Energia Sostenible de Barcelona (MES Barcelona), que la ciutat podria copiar comptant amb empreses locals que ja operen a la ciutat. Una col·laboració publicoprivada de llibre.

Esdevenir una ciutat verda és un objectiu que la Comissió Europea promou amb crides com les que fa a través del greencityaccord.eu, un moviment de ciutats europees compromeses a implementar plans de millora de l’aire, l’aigua, la biodiversitat, el soroll o la gestió dels residus. En tots aquests aspectes, la ciutat pot millorar. I ja hi ha ciutats de l’Estat que s’han compromès a la xarxa, com Vitòria o Saragossa, al costat de ciutats franceses, italianes o portugueses, per esmentar aquelles que se’ns poden assemblar més.

A Restarting Badalona creiem que les ciutats verdes no només ens fan viure millor, sinó que també atrauen talent i inversions. L’esforç per disposar de ciutats amb un bon desplegament de verd urbà, amb una atenció preferent a l’eficiència tèrmica dels seus edificis i una mobilitat urbana amable, i que apostin per la incorporació massiva de fons renovables tindrà premi. I el guanyaran els seus –els nostres– ciutadans.