La interpretació esbiaixada de les lleis per part de l’entramat justicier espanyol és inaudit. No només ho fan de forma esbiaixada, sinó que a més ho practiquen de forma desproporcionada, cosa que representa un doble càstig per als condemnats.
Es reclama una milionada als promotors de l’1-O per la compra d’ordinadors, quan tots estan dipositats a les aules de les nostres escoles. A uns ciutadans que tallen la ronda de Dalt els demanen cinc anys de presó, i als veïns de la Vall d’Hebron que no volen una narco-sala i tallen la ronda cada dimecres durant mesos, no? En Dani Gallardo, un jove gadità resident a Madrid, es manifesta en contra de la repressió i li demanen cinc anys de presó. Hi ha una baralla de taverna a Altsasua i es condemna uns joves entre dotze i tretze anys. Dos guàrdies civils beguts entren a un bar, posen bales a la boca dels clients i els fan cantar el Cara al sol i se’ls ha absolt. Uns periodistes pugen a sobre dels vehicles de la guàrdia civil, però només imputen Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. Cop d’Estat del 23-F amb armes i trets, al cap de poc temps eren al carrer amb tots els honors. Billy el Niño, un torturador declarat, mor tranquil·lament sense ser jutjat. La dona d’en Bárcenas, condemnada a 15 anys de presó, ja està al carrer, igual que els impresentables del Blanquerna, amb condemnes de més de dos anys, continuen al carrer.
Fins a on pot arribar la podridura de la Justícia espanyola? Per ara sembla que no hi ha límits. Tenim mala peça al teler!
