Una infraestructura social és allò que genera benestar o felicitat per al conjunt de la ciutadania. Espais, elements físics i organitzacions que afavoreixen i configuren les relacions personals en una comunitat.
A les ciutats on hi ha una bona infraestructura social no només es protegeix la democràcia, sinó que també s’afavoreix el creixement econòmic i la millora de la qualitat de vida de tots els seus habitants. Per això, podríem afirmar, l’objectiu de les infraestructures socials és promoure el desenvolupament de societats més inclusives i sostenibles.
És evident que l’entorn social i material condicionen el nostre comportament, ja que no és el mateix una autopista que ens divideix ciutat que un passeig que ens uneix, una via fèrria que ens separa del mar que una platja que podem gaudir. Els equipaments públics, les zones verdes, les àrees de joc infantil, l’espai comunitari… sense cap dubte ens ajuden i faciliten les nostres relacions.
No és el mateix viure en una gran ciutat que en un dels seus barris o en un petit poble. Com tampoc ho és una trobada telemàtica que una reunió presencial. Les relacions personals i directes són les que més cohesionen el grup.
Per a moltes persones és normal saludar els seus veïns si coincideixen a l’ascensor o a qualsevol altre espai. També ho és trobar-te a la porta de l’escola del teu fill o filla amb altres famílies. O a la biblioteca, al centre cívic, al camp d’esport, a la plaça o al parc. Fins i tot ho és quedar en el bar amb amistats, o anar al cinema, al futbol o qualsevol altre espectacle amb familiars o amics. Tots aquests són espais que afavoreixen els vincles afectius.
Afavorir la participació, la inclusió i la convivència entre el veïnat és fonamental per enfortir la cohesió social i valorar el comú, que pot ser entès com allò que és de tots i millora la nostra qualitat de vida.
Com deia Aristòtil, l’ésser humà és sociable per naturalesa, ja que necessita els altres per sobreviure. Un home aïllat no pot desenvolupar-se com a persona i, per això, tenim la necessitat d’agrupar-nos i socialitzar coneixements i experiències.
La societat avança si ningú es queda enrere i millora les seves condicions de vida si hi ha estructures socials que faciliten la comunicació i la socialització.
A Badalona, ja ho hem denunciat moltes vegades, hi ha un dèficit estructural i crònic d’equipaments de tota mena. Com també hi ha diferències entre uns barris i altres, si bé a tot arreu hi ha mancances.
Hi ha qui diu que aquesta situació es deu no només a la manca de lideratge polític local, sinó també, i com a conseqüència, a l’abandonament de les administracions supramunicipals.
La confrontació i la divisió de les esquerres, així com el populisme de la dreta, expliquen la paràlisi que es viu a la ciutat des de fa anys. Com també ho explica la manca de compromís de la ciutadania per treballar i fer realitat la ciutat que volem.
A Badalona hi ha molts interessos partidistes, molt tacticisme a curt termini, i predomina i s’anteposa tot el que ens separa per damunt del que ens uneix.
Com escriu un bon amic en aquest diari, massa sovint tendim a minimitzar la nostra influència potencial en l’evolució de Badalona i, a vegades, no som capaços de compartir objectius ni de sumar esforços per solucionar problemes. Cal establir punts de trobada, escoltar-nos i crear sinergies per aconseguir la Badalona que volem.
I cal anteposar els interessos de tota la ciutadania per damunt dels interessos partidistes.
