D’acord amb el meu article del mes passat sobre com cal afrontar la revitalització del moviment veïnal -en el qual demanava que es retornés el protagonisme veïnal a les associacions de veïns-, en la publicació badalonina Badalona 2000, i amb tota cruesa, el president de l’Associació de Veïns del barri d’Artigas denuncia el menfotisme de la regidora de Districte i de l’Ajuntament en general davant els enormes problemes de convivència d’aquell barri que fou exemplar, amb teatre, coral, escoles privades, acadèmies, música… durant desenes d’anys.
Un Artigas que porta el nom d’un promotor xilè d’origen català –Francesc Artigas i Solà- que va urbanitzar i parcel·lar uns enormes terrenys dedicats al conreu per a urbanitzar-los (tot i que ara el nom del barri s’ha adaptat a la terminologia catalana com a Artigues). Aquells carrers nounats acolliren els canareus, que aixecaran les seves casetes unipersonals amb una mica de badiu i que van ser tot un exemple de l’època en la qual de feina no en faltava a les enormes empreses fabrils properes.
Les poques desenes de badalonins que encara hi viuen no poden més. No entraré en detalls, però la convivència ha arribat al límit. Àngel Vendrell, que és el president denunciant, explica amb tota valentia que el barri resta abandonat de la mà de déu i que ni tan sols hi ha les reunions mensuals que hi havia establertes entre la regidora del Districte i la junta de l’associació.
Tot plegat ve a demostrar la meva inquietud expressada en l’article anterior, en el qual escrivia que “una part d’aquestes associacions de veïns badalonines van perdre influència i, a més, varen quedar desemparades dels que les havien en certa mesura utilitzat com a plataforma política”. Aquí et quedes.
En general, les associacions es queixen que no se’ls fa cas i que el personal de confiança de l’actual Ajuntament mira cap a un altre costat quan se li exposen queixes raonades i demostrables. Com a molt s’envia una patrulla de la policia local que aixeca acta. I prou.
Aquesta denúncia veïnal concorda amb els resultats de l’estudi que va donar a conèixer abans de vacances la Universitat Pompeu Fabra, segons el qual l’Ajuntament de Badalona ha basat la política de recursos humans en un model “clientelar”. És a dir, durant força temps –potser sempre- l’Ajuntament de Badalona no ha tingut com a prioritari els criteris meritocràtics i obria la porta a un model “clientelar” en l’àrea de recursos humans.
L’estudi –part del qual el va fer públic l’agència ACN- alerta que aquesta forma de funcionament condueix cap a la “mediocritat professional” i un alt nivell de “politització interna”. Aquest treball detalla que del conjunt de la plantilla municipal -poc més d’un miler de treballadors-, el 29% són temporals i una altra bona part -el 21,7% del total de la plantilla- hi ha accedit a través de processos de selecció “extraordinaris” que, evidentment, deixaven massa “a l’aleatorietat” els criteris de contractació.
Conegut l’estudi, l’alcaldessa se’l va fer seu, tot recordant que el govern municipal havia estat els primers dos anys de mandat fent un diagnòstic de l’àrea de recursos humans que coincidia que aquesta àrea estratègica de l’Ajuntament “tendeix al clientelisme”, segons va acceptar el regidor José Téllez. A partir d’aquí l’Ajuntament va firmar un protocol de col·laboració amb el SOC perquè sigui la Generalitat qui fixi els candidats més adequats a l’hora de cobrir baixes.
Mentre s’aplica el nou model, els càrrecs de confiança continuen estant en mans de la derivació del model clientelar, que en alguns casos han intentat perpetuar envoltant-se també de persones de “la seva confiança”, sense massa encert i, precisament, rebuts amb desconfiança per la resta de treballadors i cop sabuda la seva vàlua per al lloc de treball que se’ls assigna.
Aquesta deriva té connotacions directes amb la convivència i aquiescència entre Ajuntament i Associacions de Veïns. No hi ha interlocutors vàlids, preparats, consensuats i capaços de fer intermediació. S’ha practicat funambulisme fins que ha caigut la perxa.
El missatge que van transmetre Dolors Sabater i José Téllez és el que havia de ser. El nou model que es desprèn dels estudis municipals i de la denúncia del treball de la Pompeu Fabra ha d’aportar transparència i seguretat i permetrà “acabar” amb procediments de selecció aleatoris. No sabem com camina el protocol acordat entre Ajuntament i SOC, però molt ens temem que ho fa molt a poc a poc. La denúncia –consistent i crua- arriba ara des d’Artigas, i en seguiran d’altres.
