Una investigació internacional, publicada a la revista BBC Gardeners’ World, demostra el valor econòmic dels arbres. Són imprescindibles per a la nostra salut. Contra la contaminació, els millors són el lledó, el freixe i el plàtan. Per a l’ombra, auró i til·ler. A Badalona, com en altres ciutats de la costa, s’ha prescindit del plàtan, el rei durant dècades.
La presència d’arbres a la ciutat està lligada a una sèrie de beneficis que no només es redueixen a factors ambientals, com l’aportació d’oxigen, que millora la respiració dels habitants. La investigació esmentada afirma que, en una ciutat amb un 20 per cent del sòl cobert d’arbres a prop dels edificis, les factures d’energia de l’aire condicionat cauen entre un 10 i un 15 per cent, i les de la calefacció, també, entre un 3 i un 8 per cent.
També se’ns diu que la presència d’arbres a les zones urbanes redueix els episodis de violència i delictes menors. Els arbres indueixen a caminar i, en general, a fer una activitat física. La seva presència s’associa amb una menor probabilitat de patir sobrepès o desenvolupar diabetis.
Els nens es veuen molt estimulats per la presència dels arbres, que evoquen contes i rondalles, i ajuden a fer-los créixer amb amor pel medi ambient. I tants i tants avantatges: els arbres netegen l’aigua de pluja, que és ideal per reciclar; els arbres absorbeixen el diòxid de carboni, protegeixen el sòl i són la llar de diversos animals; els valors de les cases pròximes als arbres són més alts; els arbres també protegeixen de la contaminació acústica…
Afortunadament, en els darrers anys, l’Ajuntament badaloní s’ha tornat a prendre seriosament el tema de l’arbrat ciutadà. Ara mateix, està en marxa la campanya d’hivern de reposició d’arbrat als sis districtes de la ciutat. Aquesta campanya està orientada a la replantació dels arbres que manquen als diversos carrers i places de Badalona i que ha desaparegut per diverses causes, com poden ser els dèficits estructurals, les afectacions per plagues, l’envelliment de l’arbre o els accidents de trànsit, entre altres, i també a l’exagerada joventut de molts arbrissons de planter.
Tots els arbres urbans són organismes vius que contribueixen a l’equilibri ambiental de la ciutat
Entre les espècies d’arbres a plantar, segons tinc entès, destaquem els freixes i els hibiscus syriacus, que presenten una floració a la primavera i a l’estiu molt vistosa. Pel que he llegit, també es plantaran lledoners, pruneres de fulles vermelles, xicrandes o lagunàries. En tots els casos, s’instal·laran dos tutors de fusta tornejats per facilitar el seu creixement recte.
Segons el protocol de l’Ajuntament, els arbres que ara es planten, i es plantaran fins a finals de març, seran regats manualment i setmanalment durant dos anys per facilitar-ne el desenvolupament de la part subterrània. Que així sigui. Durant el 2022 hi ha hagut una mortaldat d’arbrissons molt important… pot ser que hagi estat per manca d’aigua o de la cura adequada?
Segons la regidora de l’Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Badalona, Rosa Trenado, “aquesta és la segona temporada on es possibilita la reposició de l’arbrat desaparegut a la ciutat i amb aquesta actuació s’arribarà a les 1.500 unitats d’arbres reposats. A més, està prevista una plantació de 500 arbres anuals en les pròximes campanyes”.
El que no he pogut esbrinar és com es fa la poda dels nostres arbres. I més tenint en compte que molts dels plantats fa anys requereixen una poda de reestructuració a causa, principalment, de l’elecció inadequada de l’espècie i la pressió de l’entorn. Fa la impressió que no tenen la cura necessària. Tots els arbres urbans són organismes vius que contribueixen a l’equilibri ambiental de la ciutat i són mereixedors de respecte. Ara per ara, en general, l’arbrat badaloní necessita una atenció especial i l’Ajuntament té el compromís de defensar i conservar el patrimoni verd públic i vetllar per la protecció de tots els arbres. I també de tenir cura durant l’any que cap branca interfereixi la visió d’un semàfor, com està passant ara sovint, amb el risc corresponent.
