Els mitjans de comunicació, sobretot els de Madrid, bombardegen l’audiència amb la Constitució de l’Estat. Materialment, es patina sobre les planes d’aquesta anomenada Carta Magna. Doncs a Badalona també es pot parlar de la Constitució. Precisament, l’article 137 de la Constitució espanyola de 1978 reconeix l’autonomia per a la gestió dels seus interessos als municipis i afirma que aquests gaudiran de personalitat jurídica plena per quan el municipi és una entitat local territorial.

Aquesta Constitució que veneren els partits nacionals espanyols tutela, doncs, els municipis, que són entitats bàsiques de l’organització territorial de l’Estat que gestionen amb autonomia els interessos propis de cada municipi. Un d’aquests, com a exemple, és el de Badalona. El nostre Ajuntament, d’acord amb la Constitució -i una pila de lleis-, té plena capacitat jurídica per adquirir, posseir, reivindicar, permutar, gravar o alienar tota classe de béns, subscriure contractes, establir i explotar obres o serveis públics, obligar-se, interposar els recursos establerts i exercitar les accions previstes en les lleis. No diu exactament com ho has de fer ni esmenta cap sanció a l’alcalde per no reparar els sots dels carrers, però així i tot no deixa de ser una feinada tocar bé totes les partitures.

Ara bé, constitucionalment, Badalona -com tota la resta de les entitats locals- no disposa de poder legislatiu propi i tots els seus òrgans de govern, inclòs el Ple de la Corporació, s’integren en l’Administració Local. Tanmateix, la generositat d’aquesta Carta Magna que tenim ens atorga als badalonins el reconeixement constitucional, el qual beneeix un fotimer de competències que interpreta l’orquestra de regidors sota la batuta del mestre alcalde. Si desafina, és degut al fet que a alguns dels intèrprets els falten fulls de la partitura i la improvisen.