L’independentisme ha obtingut els majors resultats que podíem imaginar. Mai hi havia hagut tants vots clarament independentistes en un procés electoral, mai hi havia hagut tanta participació i mai havien estat escollits tants regidors a favor del full de ruta sobiranista. És un èxit, un gran èxit pel qual ens hem de felicitar.
L’independentisme creix i de manera molt plural. Això té coses bones i coses dolentes… Una de les dolentes és que hem perdut la capital de Catalunya, Barcelona. I és que l’espanyolisme ha concentrat el vot en Colau i l’independentisme ha preferit ser molt divers. Segurament entre les reflexions que s’obren avui hi ha la de decidir si cal que siguem tan diversos o si el que ens cal és una mica de sentit d’Estat i saber anar a la una en segons quins temes.
Convergència i Unió ha tornat a guanyar les eleccions municipals. Això és un gran mèrit i és que a pocs països europeus trobem Governs i partits polítics que hagin aguantat el fet de governar en època d’austeritat. I Esquerra Republicana ha pujat però molt per sota de les seves perspectives. L’augment és normal perquè partien de molt baix. Però tota aquella expectativa que hi havia fa un any després que guanyessin les eleccions europees ha desaparegut.
Aquelles enquestes on sortia Alfred Bosch com a alcalde també han desaparegut. Potser hauríem de tornar a pensar en l’opció de fer una llista conjunta CiU+ERC+Societat civil. Potser aquesta és la millor conclusió de la jornada electoral.
Per la seva banda la CUP va fer un molt bon resultat i va demostrar que és molt eficaç en el combat amb els populistes espanyolistes. L’independentisme té coberta aquesta trinxera, i ben coberta. Només se’ns ha escapat de les mans, a tots plegats, una mica a Barcelona. El poder mediàtic d’alguns mitjans de comunicació ha fet créixer la bèstia.
En principi, Ada Colau serà la nova alcaldessa. Tot i això ja veurem per quan de temps, perquè per sort cap de les seves surrealistes propostes podrà tirar endavant. Dubto que ningú al consistori li doni suport. El que em sap greu d’aquesta situació no és el procés que continua endavant i reforçat. El que em sap greu és que la capital no quedi col·lapsada, frenada, aturada.
Felicitem-nos per la jornada d’ahir, fem cas i sapiguem analitzar els avisos i a treballar pel 27S. I no vull acabar sense enviar una gran felicitació i abraçada als companys del País Valencià i les Illes Balears que després de tant de temps avui tenen motius per somriure al futur. Ells han après que junts són més forts que separats. Així doncs, felicitats!
