En aquest escrit voldria adreçar-vos les meves reflexions com a ciutadà de Badalona sobre els Plens Municipals, que habitualment se celebren els darrers dimarts de cada mes.
Sí, aquesta mena d’actes mig oberts al públic on el saló de Plens, a part del senyor alcalde i la resta de regidors del govern i de l’oposició, bona part de les cadires resten ocupades per diferents càrrecs de confiança i afegits dels partits, sense oblidar també els representants d’entitats que han demanat prèviament la paraula i alguns membres dels mitjans de comunicació de la ciutat o aliens a la mateixa, en funció de l’interès que desperti l’ordre del dia del Ple corresponent.
És cert que els grups municipals aporten als Plens unes mocions que de vegades són consensuades per tot l’arc polític municipal i altres vegades no gaudeixen del vistiplau generalitzat, motiu pel qual són origen de debats força acalorats. Però la sang mai no arriba al riu…
Des de la meva òptica, desconeixedora de les interioritats de l’Ajuntament i del seu funcionament, que crec que té moltes mancances, em permeto demanar a tots els grups municipals més serietat a l’hora d’aprovar mocions. La realitat ens demostra que, en el cas d’algunes d’aquestes mocions, no hi ha cap compromís per part del govern municipal de donar-los compliment, ni per part de l’oposició de fer el seguiment adequat perquè allò acordat es faci realitat.
En aquest moment, crec que les mocions són una mena de teatre ben organitzat a nivell polític i amb actors prou coneguts. A nivell de carrer, la sensació és d’una farsa vers la ciutadania a causa de l’escassa implicació de tots aquells que, en teoria, els pertoca arremangar-se i fer possible el que s’aprova als Plens municipals.
