En alguna ocasió hem comentat que, afortunadament, la majoria de la ciutadania està al marge del que passa a la Casa de la Vila. Uns perquè estan decebuts i molts altres perquè estan preocupats buscant com resoldre temes domèstics per aconseguir arribar a final de mes.
Tanmateix, sempre hi ha a qui li preocupa la situació local i sobretot ara que, després que l’alcaldessa perdés la qüestió de confiança, tot apunta que també està en perill el govern.
Ja fa uns quants dies, el líder del PSC de Badalona va anunciar que presentaria una moció de censura contra l’alcaldessa de Badalona i, si aconseguia el suport necessari, assumiria l’alcaldia.
Possiblement, el que no esperava l’aspirant a l’alcaldia era la immediata resposta del més llarg, en alçada, i líder del PP, que sense explicar-ho a ningú va anunciar que oferia els seus vots al candidat del PSC, cosa que suposa que és factible la substitució de l’actual govern municipal per un pacte PP (10 regidors), PSC (3 regidors) i Ciutadans (1 regidor). La majoria absoluta s’aconsegueix amb 14 regidors.
El líder del PP local, qüestionat per la deriva del seu partit en l’àmbit català -no oblidem que és el seu president-, sembla que té els dies comptats i aviat serà substituït. Això l’obliga a refugiar-se a la nostra ciutat on, en principi, ningú qüestiona el seu lideratge. Desaparegut aquests últims anys de l’escena política local -encara que alguns han intentat mantenir-lo present- vol guanyar protagonisme a un any de les eleccions locals.
Ara, com titulava fa dies Línia Nord, tothom està pendent del PSC, que queda entre el foc i les brases. No em direu que la situació no és preocupant, sigui quin sigui el resultat final. Badalona is diferent.
Una ciutat que des de sempre ha defensat els valors de les esquerres, ara -una altra vegada- es troba a les portes de ser governada per un personatge que es va fer famós pels seus tics xenòfobs.
Ara bé -em pregunta un bon amic-, la culpa només és dels socialistes?
Com s’explica l’obsessió malaltissa d’algun regidor del govern a mantenir viu i visible el líder del PP?
Qui és responsable que el PSC no formés part del govern local des del primer dia? No oblidem que va ser gràcies al PSC que es va recuperar l’alcaldia per part de les esquerres.
Dels partits que formen actualment el govern, només la CUP ha qüestionat l’entrada dels socialistes a aquest executiu i no s’entén com els altres han cedit a les pressions d’aquest partit, que prioritza i alimenta la confrontació nacional per sobre de les polítiques socials.
Ara, uns i altres -els que aposten per restablir la confiança entre la majoria d’esquerres- volen reconduir la situació i obren les portes als socialistes per evitar el despropòsit que tiri endavant la moció de censura.
Consideren que el PSC no pot abordar la lluita contra les desigualtats de bracet del PP i per això ho consideren políticament inviable.
Altres reclamen al PSC tornar a la centralitat i busquen garantir els consensos necessaris per recosir ferides i per recuperar la confiança entre les esquerres progressistes. Tenen clar que cal actuar prioritzant les polítiques socials “per sobre de l’estèril confrontació nacional”.
Paral·lelament a aquest embolic local, a Madrid, els socialistes presenten una moció de censura que ha acabat, per sorpresa de molts, convertint Pedro Sánchez en el nou president espanyol i Rajoy ha hagut de fer les maletes i deixar la Moncloa.
El nou inquilí de la Moncloa ho ha aconseguit amb l’oposició només de Ciutadans i PP i, tanmateix, compta amb el suport parlamentari més precari de la història.
No deixa de ser una paradoxa que a Badalona els socialistes aconsegueixin l’alcaldia amb el suport de populars i Ciutadans.
Les bases socialistes majoritàriament van dir que sí a la consulta sobre si estaven d’acord amb la presentació d’una moció de censura contra l’alcaldessa Dolors Sabater proposant com a candidat el seu líder, Álex Pastor.
Em diuen que les trobades per evitar aquest despropòsit no han donat cap resultat positiu i que els socialistes continuen demanant el cap de l’alcaldessa.
Estem arribant a l’hora de la veritat. Ningú podrà amagar-se i caldrà un cop de puny sobre la taula si es vol mantenir un govern d’esquerres i treballar per continuar millorant la ciutat. Si es vol es poden superar les incompatibilitats. No només és possible, sinó que a més Badalona ho mereix i ho necessita.
