Després de més de vint anys impartint classes a Secundària crec hi ha un tema d’actualitat que no s’ha contrastat amb els principals experts, els professors. Sí que n’opinen i en fan ressò molts que no treballen a l’aula com polítics, sociòlegs i pedagogs. En fi, qui no imparteix classes predomina en els debats, però qui sí que coneix els fets poc se’l veu als mitjans.

L’educació per competències s’està implantant a Catalunya sense una anàlisi contrastat ni un debat objectiu entre tots els professors. Sí que n’hi hagut al respecte entre molts pedagogs i mestres de Primària, però no amb professors de Secundària. L’educació per competències ja s’aplica a les escoles de Primària on els infants els calen moltes habilitats a desenvolupar. Però a Secundària el que cal és ensenyar més coneixements professionals que no pas habilitats adquirides d’infant. El problema és que els teòrics de l’educació han convençut d’aplicar la pedagogia de competències a Secundària. Els directors i cap d’estudis de Secundària ja han rebut cursos per aplicar aquesta pedagogia.

En aquests cursos d’educació per competències s’implanta l’avaluació de les habilitats personals i emocionals en detriment dels coneixements a ensenyar. Així doncs, els butlletins d’avaluació ja no tindran notes numèriques, sinó valoracions escrites sobre aquestes habilitats. Per tant, ja no se sabrà si un fill ha obtingut un 6, un 9 o un 3 en matemàtiques, ans al contrari, tot tendirà a valoracions verbals sobre aptituds personals i capacitats laborals. La pregunta és si això millora o no el sistema d’ensenyament català.

Més aviat sembla que han complicat més la troca. Tot aquest ideari prové d’autoanomenats experts en educació i de polítics que els donen suport. Cal preguntar-se doncs qui són els experts reals. Tot sembla amagar interessos en favor dels demagogs però en detriment dels coneixedors de l’ofici, els professors. La prova és quan es busca informació sobre educació per competències i es comprova que no està demostrada en cap treball científic rigorós. I cal indicar com a ciències aquelles disciplines que apliquen el mètode científic genuí (psiquiatria, neurobiologia…) i no les que no ho fan (pedagogia, psicopedagogia, “ciències” de l’educació…). En resum, si l’educació per competències no té el suport del mètode científic i pot provocar la disminució dels coneixements, ¿per què s’està imposant?, ¿Per què patir el risc de reduir el nivell de cultura dels instituts?, ¿Per què arriscar-se a promoure alumnes amb menys coneixements i menys capacitat crítica?

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram