En el que portem de crisi a Espanya s’han produït reformes legislatives que han variat la naturalesa de l’estat. I uns dels retrocessos més flagrants els estan patint els que arriben al país, els immigrants, que ara, a més dels fets racistes que han de patir per segments de la societat i l’explotació laboral a la qual estan sotmesos per la seva condició de nouvinguts, s’hi suma el racisme institucional. Aquesta pràctica discriminatòria està augmentant a Espanya els últims dos anys i un dels escenaris on més es posa de manifest és en les concessions de nacionalitat espanyola.
La denegació de nacionalitat espanyola s’està potenciant governamentalment. Així ho reflecteixen les dades. En el període 2006-2009 aconseguia la nacionalitat espanyola el 95% dels sol·licitants, però aquest percentatge va baixar fins al 62% el 2013. Aquesta reducció coincideix en el temps amb l’atribució que es va fer el 2012 des de l’executiu del Partit Popular de la potestat de revisar expedients als Registradors de la Propietat, càrrecs públics que tenen com a funció natural crear titularitat en virtut del poder públic i la publicitat de la situació jurídica de l’immoble, una tasca que poc té a veure amb matèria migratòria. A més, la falta d’un procediment establert perquè actuïn aquests registradors a la concessió de nacionalitats ha convertit aquest procés en quelcom impredictible i arbitrari que depèn de la voluntat del funcionariat.
Puntualment, aquest procediment impropi d’un estat de dret apareix a la llum pública, sempre de la mateixa forma, per motiu del rebombori que desperten les preguntes que els jutges formulen als sol·licitants de la nacionalitat. Aquestes preguntes formen part del procés i són a voluntat del jutge, ja que no hi ha cap procediment que fixi l’estructura d’un examen. Per tant, l’elecció, correcció i designació del veredicte transcorren a càrrec de l’aparell burocràtic fora d’un marc legal, que no existeix. Les preguntes que recorren tot el panorama cultural espanyol intenten demostrar si la persona està integrada culturalment en el país, sent d’un nivell educatiu per replantejar-se si un ciutadà nascut al país les respondria correctament (amb preguntes trampa incloses), com, per exemple, En quin any va descobrir América Cristóbal Colón? o Quin animal vaticinava els resultats del mundial i quin era el seu nom?. Aquest qüestionari aleatori i excessiu per conèixer simplement la integració d’una persona a Espanya es troba dins d’un procediment que resulta realment dur per a les persones que sol·liciten la nacionalitat.
El Partit Popular pretenia que aquest qüestionari alegal es convertís en un procediment regulat per evitar el seu caràcter discrecional i equiparar-ho així a procediments similars als que efectuen Alemanya, els EUA o el Regne Unit, mitjançant la nova Llei de Registre Civil que homogeneïtzés i donés uniformitat al procés. Però aquest projecte de llei va quedar apartat després de no haver trobat els actors per assumir la gestió, per la qual cosa els usos abusius del qüestionari continuaran tenint lloc diàriament a les sales dels registres civils de tota Espanya.
Si de veritat es vol trobar una solució a aquesta pràctica discriminatòria contra els immigrants en la que es dificulta la seva adquisició de drets mitjançant la denegació de la nacionalitat, no ens podem quedar només amb l’estupefacció davant les preguntes, sinó que s’han de posar solucions polítiques a un problema que és polític, s’han de demanar responsabilitats als encarregats de la transferència de potestats en la concessió de nacionalitats a registradors de la propietat i sol·licitar que s’encarregui d’aquesta matèria personal qualificat específicament per a la mateixa, així com transparència i una regulació de tot el procés que comporta l’adquisició de la nacionalitat per eliminar la discrecionalitat actual.
Com a societat d’un país desenvolupat, tenim l’obligació d’acabar amb aquesta tanca imaginària que l’única diferència amb la de Melilla és que no s’ha de fer un esforç físic. Però està igualment plena de fulles que tallen il·lusions i que recullen molts drames personals.
