Aquests dies s’han celebrat dues efemèrides importants que no han sigut notícia en la majoria dels mitjans de comunicació. Ens referim al Dia Mundial de la Justícia Social (20 de febrer) i al Dia de la Igualtat Salarial (22 de febrer).
El 20 de febrer és una de les dates que l’Organització de les Nacions Unides (ONU) té assenyalades al seu calendari per reivindicar els valors del contracte social, valors necessaris per aconseguir l’equitat i la igualtat d’oportunitats per a totes les persones, independentment de la seva ètnia, gènere, identitat i orientació sexual.
El contracte social diu que, per viure en societat, cal que els éssers humans assumeixin una sèrie de compromisos pels quals adquireixin determinats drets a canvi d’abandonar la llibertat de la qual disposarien en estat de naturalesa. El 2007, l’Assemblea General de l’ONU va acordar celebrar el 20 de febrer com el Dia de la Justícia Social. Amb aquest acord, es vol impulsar l’acció de la comunitat internacional en defensa de la igualtat d’oportunitats i de gènere, la plena ocupació i l’accés al benestar per a tots els habitants del nostre planeta. Els estats han de treballar per erradicar la pobresa, obtenir la plena ocupació i el treball decent, ja que la justícia social és un principi fonamental per aconseguir la convivència pacifica i pròspera, tant dins dels mateixos països com entre ells.
És necessari que tots els estats membres es comprometin i treballin per erradicar la pobresa i qualsevol tipus de desigualtat social. I mai hem d’oblidar que les guerres no són la solució dels problemes econòmics o socials.
Ara bé, la pobresa i les desigualtats s’han incrementat els últims anys a conseqüència de la pandèmia i de les guerres, fet que ha generat crisis econòmiques i socials. Aquestes crisis posen de manifest les relacions de dependència que existeixen entre les economies i les societats en tot el món, amb la consegüent necessitat d’adoptar mesures. Per això, l’ONU fa una crida a fomentar el diàleg entre els països i contrarestar l’augment de les desigualtats, els conflictes i el debilitament de les institucions destinades a protegir els drets humans. En definitiva, crear els mecanismes necessaris per poder enfortir les nostres relacions en un entorn de seguretat, justícia i equitat.
El 10 de juny de 2008, l’Organització Internacional del Treball (OIT) va adoptar per unanimitat una nova resolució sobre la justícia social per una globalització equitativa. Aquesta és la tercera declaració de principis i polítiques assumida per l’OIT des de la seva creació, a principis del segle XX.
El 22 de febrer va ser el Dia Europeu de la Igualtat Salarial, data que se celebra des de l’any 2011 i que té per objectiu visibilitzar la diferència salarial existent entre homes i dones, encara que desenvolupin la mateixa feina.
Aquesta bretxa salarial ens diu que hi ha una diferència entre el que cobren els homes i les dones de 4.915 euros bruts anuals, que en terminis percentuals equival a un 28,6% menys, segons un informe del Sindicat de Tècnics d’Hisenda (Gestha).
No entrarem a explicar les causes d’aquesta diferència, només assenyalarem la proliferació de contractes temporals entre les dones, cosa que implica salaris més baixos. Tampoc no descobrirem res de nou si afirmem que existeix un prejudici de gènere que limita l’accés a determinats llocs de treball a les dones.
A més, les persones joves (rang en el qual hi pot haver una major igualtat salarial entre homes i dones) perceben sous més baixos i es troben en situació més precària, cosa que no ajuda a reduir les desigualtats.
Per això, si volem millorar el benestar humà, l’equitat social i posar fi a la bretxa de gènere, cal prioritzar polítiques socials per no frustrar la credibilitat de les nostres institucions i les expectatives de milions de persones que confien que una altra societat és possible.
