Escric aquest article quan a Badalona, encara que no es noti gaire, hem encetat les Festes de Maig confinades i hem començat el Joc de Badalona en versió adaptada a les normes de confinament. Però el que realment capta l’atenció mediàtica a la ciutat és el joc que es juga a la Casa de la Vila. Alguns comunicadors han ironitzat sobre el moment polític que vivim parlant d’un suposat joc de les cadires, però la veritat és que el que ens hi juguem no és una broma. El que hi ha en joc és la ciutat, el seu present i el seu futur. I també el crèdit de la política. La dignitat de la política i la confiança o desconfiança que genera en la ciutadania. Aquesta és la partida que es juga i posa Badalona en joc. I el resultat de la propera elecció de nova alcaldia, després de la dimissió del senyor Pastor, no afecta només la vida municipal local. Afecta l’àrea metropolitana, el conjunt del país i el global de l’estat.
Avui, després d’un any de govern fallit liderat pel PSC, ens tornem a trobar a la casella de sortida tant pel que fa a l’elecció de la nova alcaldia com de nou govern, i per fer-ho es parteix del resultat de les eleccions municipals del maig del 2019 en les quals la Badalona Valenta va ser la força més votada de totes les candidatures progressistes que es varen presentar. I és des d’aquesta legitimitat que Guanyem Badalona en Comú i ERC-Avancem-MES presentem la meva candidatura a l’alcaldia de Badalona. Representem gairebé 25.000 vots directes, 30.000 amb la suma del suport de JxCat.
En el joc democràtic, el resultat de les eleccions municipals és el que dibuixa el tauler de joc per a configurar les majories necessàries. El ple municipal es constitueix amb l’expressió de la voluntat de la ciutadania i és aquesta composició l’encarregada d’obtenir la majoria suficient, 14 vots, per decidir l’alcaldia i constituir un nou govern municipal. Un govern municipal que volem fort, i per tant amb la participació de les 5 forces polítiques progressistes amb representació en el ple municipal. Totes elles formen part de la solució per encarar la situació generada per la crisi que s’ha obert per la Covid-19, corregint experiències del passat que s’han demostrat poc útils.
A Badalona es dona un fet diferencial, una anomalia política per la seva singularitat a l’àrea metropolitana de Barcelona: l’existència del populisme xenòfob, ultra neoliberal i estigmatitzador del PP, que projecta la ciutat en negatiu, fractura la convivència i obté una sobrerepresentació política perillosa. Aturar el creixement del populisme del PP i procurar que no obtingui l’alcaldia s’ha convertit en un dels objectius de la resta de forces polítiques, obligades a entendre’ns per assolir-ho i més encara en els moments actuals on les respostes a la crisi seran molt diferents si hi ha un govern populista o un govern progressista. Ja ho hem comprovat en anteriors crisis.
Aquests dos elements són els que estan en aquest moment en el debat i la negociació política. La configuració d’un govern amb totes les forces progressistes, sense vencedors i vençuts i amb valentia i compromís reforçant la institució per a desplegar les polítiques públiques de defensa dels drets de la ciutadania que avui són més necessàries que mai, partint del respecte escrupolós per la representació atorgada per la ciutadania en les darreres eleccions municipals.
I és per això que Guanyem, ERC-Avancem-MES i Junts per Catalunya presentem la candidatura que suma 30.000 vots a les eleccions municipals com a únic punt no negociable per a la conformació d’un nou govern. Qualsevol altra alternativa o invent és un intent de llegir el resultat electoral de manera excloent per alguna de les forces polítiques sobre les que ha de recaure la responsabilitat del nou govern. Entenem que la candidata a l’alcaldia ha d’estar avalada democràticament per liderar una proposta de govern inclusiva i no excloent que va acompanyada de la ferma voluntat de negociar-ho tot, sense apriorismes, amb el respecte per a totes les opcions refrendades per la ciutadania.
La ciutadania espera el compromís dels seus polítics per recuperar Badalona econòmica i socialment al servei de la gent, no de les elits. Que retorni la il·lusió, l’autoestima i el fet de tenir un projecte de ciutat compartit, a curt, mitjà i llarg termini, inclusiu, feminista i sostenible. Aquesta vegada és el PSC qui ha d’escollir si vol formar part de la solució. Ha d’escollir entre les dues maneres contraposades d’entendre la política i la ciutat.
