Pedro Jesús Fernández

Avui és 2 de gener i el cel s’ha llevat gris, massa gris, amb un compacte núvol a l’horitzó que semblava com encantat.

Com la majoria dels dies, m’he llevat amb la intenció de fotografiar l’albada, però el sol no volia treure el cap i he hagut d’esperar una bona estona per poder fer alguna fotografia. Tanmateix, el sol amagat pels núvols era presagi d’alguna cosa dolenta.

He encès el mòbil per enviar les fotos a alguns amics i m’he trobat amb una afligida i dolorosa comunicació: la mort d’un bon amic, i company de moltes batalles, durant la primera nit d’aquest 2022. Sabíem que es trobava malament, però cap de nosaltres ens esperàvem aquesta terrible notícia… Massa aviat.

Joan Soler i Amigó va néixer a Badalona el 10 de juny de 1941 i, per a la majoria dels qui el coneixíem, va ser un referent cabdal en l’àmbit sociocultural de la nostra ciutat i de tot Catalunya.

Era una persona molt estimada i molt coneguda a la ciutat. Vaig tenir la gran sort de compartir moments i històries difícils d’oblidar, com ara els primers anys de la dècada dels setanta a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, com a estudiants de Pedagogia. Més tard vàrem formar part del govern del primer Ajuntament democràtic: ell, com a responsable de Cultura, i al seu costat, el que aquí escriu, com a regidor d’Ensenyament. Coincidíem a les llargues i inacabables reunions del PSUC, on sempre feia dibuixos. Podria explicar moltes altres vivències inoblidables i irrepetibles compartides amb ell durant la nostra enrevessada vida política, però no acabaríem mai.

El seu interès per la cultura popular va portar-lo a escriure molts llibres sobre aquest tema i dirigir la redacció del Tradicionari, una enciclopèdia de Cultura Popular Catalana.

També interessat en la didàctica infantil, al llarg de la seva carrera va escriure diversos llibres destinats a aquest públic, col·laborant amb la il·lustradora Pilarín Bayés, i va participar com a guionista en la sèrie de dibuixos animats Història de Catalunya, emesa per TV3 entre 1988 i 1989.

A casa tenim alguns dels seus llibres. Un d’ells és Festes Tradicionals de Catalunya, guardonat l’any 1979 amb el premi Crítica Serra d’Or, dedicat als nostres dos fills:

“Oriol i Alba. No sé si quan sereu grans encara seran així aquestes festes. Llavors sereu vosaltres qui les fareu. Però serà bo créixer amb arrels, i les arrels les hem de posar en aquesta terra catalana. Bones Festes.

Badalona, 1 de novembre Festa de Tots Sants”.

L’any 1982 va rebre el premi Baldiri Reixac per Barres i Onades: relats d’història de Badalona. La Generalitat de Catalunya va concedir-li, el 2006, el Premi Nacional de Catalunya pel desenvolupament de la seva obra magna Tradicionari, i el 2018 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement al seu paper com a folklorista i pedagog.

L’amic Joan era un home bo, un d’aquells que es fan estimar per la seva generositat. Bon amic com ningú, sempre disposat a col·laborar i ajudar tothom, sempre afectuós i agradable, i amb un gran sentit de l’humor. Un erudit que no parava de formar-se i que sabia transmetre els seus coneixements. Estimava la vida i sabia gaudir-la.

Serem molts els que el trobarem a faltar. Era una d’aquelles persones que deixen empremta. Un company de lluita i de festa. Com diuen els amics i amigues de l’AV Centre: “Trobarem a faltar el teu somriure, dalt del tren, cantant tots junts el got de comiat, quan el sol es pon, comptant estrelles… Coneixem i estimem una mica més Badalona i el país per persones com tu”. Un altre bon amic ha escrit: “La seva amistat, la seva saviesa, la seva responsabilitat i el seu compromís amb tota la seva gent i totes les seves causes, els durem sempre al cor”.

“Diuen que ens deixes, que te’n vas lluny d’aquí. Quan arribis a dalt la carena, mira el riu i la vall que has deixat”. Sit tibi terra levis, que diria ell.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram