Les persones jubilades i pensionistes, així com les treballadores i els treballadors en actiu de tot l’Estat, estem convocades a participar en les manifestacions que se celebraran el dissabte, 19 de novembre, a les capitals de província i a les principals poblacions d’Espanya.
L’objectiu principal, però no l’únic, d’aquestes manifestacions és aconseguir que les pensions i els salaris s’incrementin segons l’IPC real, i defensar els drets socials.
A Badalona, la Marea de Pensionistes, membre de la Coordinadora de Catalunya, ens trobarem el dia 19 a les 10 hores a l’estació de metro de Pompeu Fabra, per, des d’allí, traslladar-nos a Barcelona.
L’inici de la manifestació està previst davant de la seu del Banc d’Espanya (situat a la plaça de Catalunya) per, després, dirigir-nos a la plaça de Sant Jaume per les Rambles i el carrer Ferran.
Iniciar la manifestació davant la seu del Banc d’Espanya no és cap casualitat. Volem denunciar el comportament del governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, personatge provocador i acèrrim defensor dels interessos del capital extractiu financer i les grans empreses, i demanar la seva dimissió.
No és bo confiar els nostres estalvis a aquells personatges depredadors convulsius i defensors de la privatització de les pensions.
Aquesta persona, Hernández de Cos, no té cap escrúpol ni vergonya a manifestar que les persones jubilades cobren pensions molt generoses i que s’han de retallar, ja que hi ha treballadors i treballadores que tenen salaris inferiors als dels pensionistes i, segons ell, això no és just. També diu que, en l’actualitat, les persones jubilades i les pensionistes vivim molts anys i això és un problema per a la societat.
El que mai denuncia són els sous abusius dels directius de les grans empreses ni els beneficis extraordinaris de les energètiques i les empreses de l’Ibex-35.
Segons ell, si no ets productiu ni generes riquesa perquè les empreses incrementin els seus beneficis, no cal preocupar-se del teu benestar.
Tanmateix, tot té un límit. Per això, diumenge passat, 13 de novembre, centenars de milers de persones van manifestar-se pel centre de Madrid en contra de les retallades que pateix la sanitat pública i que tant practica i prioritza la indefinible –encara que tothom diu que l’extrema dreta a Madrid està ben representada– i estrambòtica presidenta de la Comunitat de Madrid i una de les líders del PP, Isabel Díaz Ayuso.
La classe treballadora a Madrid va demostrar al carrer el seu compromís en la defensa dels serveis públics de qualitat i la seva solidaritat amb el col·lectiu dels treballadors i les treballadores de la sanitat.
També a Barcelona, el 14 de novembre, centenars de persones es van manifestar des de la plaça Universitat fins a l’Institut Català de la Salut (ICS) per registrar un escrit en el qual es demana incrementar al 25% la inversió global del Departament de Salut per a l’atenció primària, tal com recomana l’OMS, i realitzar les contractacions necessàries, dignes i estables, que permetin a aquests equips assistencials fer les tasques del seu caràcter primarista i comunitari amb visites presencials.
Sabem que hi ha un interès especial per part de les entitats financeres a quedar-se amb bona part dels nostres estalvis. Com també sabem que la privatització de les pensions significa no tenir garantit una prestació després de la jubilació.
No cal insistir en la necessitat de tenir uns serveis públics de qualitat, com també unes pensions i uns sous incrementats segons l’IPC real, ja que, per garantir el dret a viure amb dignitat de la majoria de la població, cal prioritzar les despeses socials.
Un dels problemes més greus de la nostra societat és l’abisme creixent entre els més rics i els més pobres. Per això hem de continuar lluitant fins a aconseguir una societat més justa i equitativa. Només així podrem gaudir d’una vida digna i ser feliços.
