La història és una suma d’èpoques canviants on la palanca de la innovació ha condicionat el desenllaç de les societats. La nostra ciutat ha viscut com totes el desenllaç d’aquestes innovacions, i per no tirar massa enrere, vull esmentar expressament la Badalona que va aprofitar la innovació del moment històric per esdevenir una ciutat industrial a finals del segle XIX i bona part del segle XX. Aquella revolució industrial abraçava el tèxtil, la construcció, el metall, la química, etc. Molts sectors que aprofitaven l’energia de la màquina de vapor.

Tots aquests sectors ja existien abans, és clar, però amb aquella innovació, la màquina de vapor, van fer un salt en productivitat, qualitat i competitivitat gràcies a aquella nova tecnologia.

La ciutat va perdre força industrial per esdevenir una ciutat “de serveis”. Però ha mantingut caràcter industrial en base al manteniment d’un teixit empresarial encara molt viu i d’uns polígons industrials ben posicionats a l’entorn de Barcelona.

Tanmateix, a la Badalona del segle XXI se’ns presenta una nova oportunitat. I la tenim fruït dels nostres actius ubicats al campus de coneixement de Can Ruti, on l’Hospital GTiP, la Guttmann, l’Institut del Genoma, la Fundació Josep Carreras o la investigació d’IrsiCaixa, entre d’altres, treballen en el camp de la recerca, la innovació i l’assistència mèdica fent de Badalona una ciutat de referència en la matèria.

La ciutat industrial del passat pot ser la ciutat digital del present i del futur

A més de l’indiscutible àmbit de la salut, el territori disposa d’un altre àmbit on el món empresarial hi té presència, i on el món públic n’hi vol tenir amb dues apostes de relleu. Aquest àmbit de futur, de present diria, té a veure amb la transició energètica, amb l’energia renovable. I ho fa a partir de la presència al territori d’empreses com la que represento, el grup Audax, que ha esdevingut una de les companyies cotitzades al mercat continu més rendibles de l’any, amb una xifra de negoci i presència internacional rellevants, amb projectes d’energia renovable a països com Espanya, França, Polònia i Panamà que representen més de 500 MW, comercialitzant energia renovable als països indicats i també a Portugal, Itàlia, Alemanya i Holanda.

I el sector públic, al seu torn, està promovent el Hub del coneixement a les Tres Xemeneies, amb voluntat que allà hi prengui protagonisme tota la investigació sobre transició energètica. O la possible presència del centre Cerca IREC, l’institut de recerca de l’energia de Catalunya, a l’edifici de la CACI, que significaria la presència a la ciutat de 200 investigadors. Tanmateix, cal posar en relleu l’àmbit universitari que cobreix la UPC a Diagonal Besòs, amb totes les enginyeries vinculades a l’energia.

Badalona disposa, doncs, de dues palanques d’innovació rellevants. I les ha de potenciar i prioritzar. Hem de ser una ciutat coneguda i promotora dels sectors salut i de l’energia verda. Des de l’àmbit privat i públic. I ambdues palanques han d’incorporar un tercer element, un catalitzador, que empenyi l’activitat a la ciutat; la digitalització.

Sabent que la digitalització canviarà el fonament de les nostres relacions laborals i empresarials, i que condicionarà el futur de les organitzacions, hem de tenir la visió de ser nosaltres els que conduïm amb visió transversal els seus efectes, per mudar la pell del nostre teixit econòmic, sense que la por als canvis ens paralitzi i siguin altres territoris els que aprofitin aquestes palanques que avui són la nostra palanca.

Per al futur de Badalona, abraçar i aprofitar la innovació que ja fem no és una opció, és una obligació.

Els nostres empresaris, líders i representants han de fer possible la creació d’oportunitats per a les empreses i les persones de Badalona. La ciutat industrial del passat pot ser la ciutat digital del present i del futur. No veure-ho és cavalcar cap a un futur gris, pobre, desconnectat i zombi.