No parlarem del seu país d’origen, ni del color de la pell. Només us direm que es tracta d’un català que, com molts altres, va patir les conseqüències d’una crisi provocada pels especuladors, amb la complicitat dels governs corruptes.
Amos, aquest és el nom del meu amic. Viu al carrer Roma de Santa Coloma de Gramenet des de fa uns quants anys.
No m’interessa saber quan va comprar l’habitatge ni què en va pagar. En tot cas, us diré que es tracta d’un habitatge humil situat en un barri pobre de Santa Coloma.
El que sé és que pagava la hipoteca -més de mil euros mensuals- fins que es va quedar a l’atur i, com moltíssima gent, va intentar trobar una solució per no perdre el pis.
El banc li va proposar una dació amb motxilla i li va oferir continuar vivint al pis amb un lloguer social de més de 500 euros.
Amos, possiblement, no va entendre tot el que això significa i va acceptar l’oferta.
Actualment viu al pis amb la seva parella i dos nens menors d’edat. Té una feina precària amb uns ingressos minsos, però suficients per pagar el lloguer i mantenir la seva família. Això sí, renunciant a moltes coses que per a molts són necessàries per poder viure amb dignitat. Tanmateix, ell es considera un home feliç i se sent orgullós de viure a Catalunya.
Durant un temps va pagar mensualment la quota de lloguer, fins que un dia li va arribar una notificació del jutjat que li comunicava que el desnonarien.
La SAREB, propietària del pis, sense comunicar-li res destinava el que li cobrava de lloguer a amortitzar el deute -la motxilla- i, per tant, a efectes pràctics, Amos no pagava el lloguer.
Per això, la SAREB va iniciar el procediment per desnonar-lo.
Afortunadament, Amos va explicar el seu cas als amics de la PAH i aquests no només el van informar dels seus drets i de l’estafa que havia patit, sinó que també el van acompanyar el dia que s’havia anunciat el desnonament.
L’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, a través de Serveis Socials, també s’hi va interessar i va fer gestions davant el jutjat per evitar el desnonament d’Amos.
Aquest primer intent ha estat aturat; la Comissió Judicial ha aixecat l’acta corresponent i ha donat un mes per trobar una solució. Així doncs, en aquest mes cal aconseguir posar de manifest que Amos ha sigut estafat i que s’ha d’aconseguir que li tornin els diners i el deixin continuar vivint al seu pis amb un veritable lloguer social.
Tanmateix, per aconseguir-ho necessita que l’advocat d’ofici treballi per demostrar que l’amic Amos ha sigut estafat i que l’Ajuntament negociï amb la SAREB un lloguer assequible per a ell.
Casos com aquest passen cada dia a moltes ciutats i pobles de Catalunya.
Ens preguntem, com s’explica que els governs -local, autonòmic i central- no actuïn per evitar crims com aquest?
Com és que alguns diuen que la defensa d’un habitatge digne i la lluita contra els desnonaments és la seva prioritat, però no fan res per aconseguir un parc d’habitatge públic suficient per atendre totes aquelles persones que necessiten l’ajuda de les nostres administracions?
Després, alguns es lamentaran de la desafecció política de la ciutadania; de l’increment que experimenta la dreta xenòfoba -que es nodreix dient tot tipus de mentides- en aquests barris poblats majoritàriament per persones treballadores i de les crítiques que es dirigeixen als líders d’alguns partits, més pendents dels seus interessos partidistes que de solucionar els veritables problemes de la majoria de la societat.
Ara, novament hi ha qui alimenta una altra bombolla immobiliària que fa que cada cop sigui menys accessible poder disposar d’un habitatge amb les condicions mínimes per gaudir d’una vida personal i familiar adequada.
Ens resignarem o reaccionarem tots junts per combatre-ho?
