L’Estat espanyol està invertint múltiples recursos per publicitar, interna i externament, l’excel·lent nivell de la seva democràcia, la separació de poders, la independència judicial, etc.

Que un estat exerceixi aquesta activitat de propaganda és degut al reconeixement de la seva pròpia debilitat o, més aviat, a la voluntat manipuladora per tapar les seves vergonyes. Però no hi ha campanya possible que pugui contrarestar el fet de tenir els representants polítics i líders socials catalans en presó preventiva des de fa més d’un any. En el judici, amb un tribunal escollit per a l’ocasió, es compleixen els formalismes de cara a l’exterior, però vulnerant els drets bàsics dels presos: idiomàtics (no se’ls permet testificar en la seva llengua pròpia, el català, sinó que han de fer-ho en la seva segona llengua, l’espanyol) i la cura de les seves condicions físiques (durant diversos mesos hauran de realitzar setmanalment cinc o sis llargs desplaçaments des de la presó en males condicions i, en finalitzar la sessió, tornar a la presó per adaptar-se als horaris d’aquesta, amb el que es dificultarà el contacte amb els seus advocats).

Aplicar la normativa habitual, a un procediment que durarà mesos, sense considerar que l’esgotament físic i psíquic dels acusats incidirà en la seva pròpia defensa, deixa en evidència una Justícia que busca ratificar un càstig exemplar decidit per endavant.