Abans de les eleccions vaig parlar amb molts amics i familiars sobre què votarien el 28-N i sobre els seus motius. Volia conèixer els arguments del seu vot i fer-me una idea de com podia quedar el Parlament només cinc mesos després de la històrica manifestació contra la retallada de l’Estatut per part del Tribunal Constitucional. Molts ens preguntàvem si aquell esperit unitari es veuria traduït a la cambra i qui en trauria més rèdit polític. Dos dies abans dels comicis del 28-N, ho vaig resumir així:

El meu cosí té 37 anys i una forta sensibilitat per l’ecologisme i el medi ambient. Vota ICV i creu que el seu partit ha fet un pas endavant acceptant la convocatòria d’un referèndum. Li sembla bé que ICV exigeixi que, a més del sí i el no a la independència, hi hagi una tercera opció fede­ralista. Creu que tots els partits haurien de donar suport a un referèndum, perquè és donar la veu al poble. Està content d’aquest pas d’ICV perquè creu que li permetrà arribar a un públic més ampli. Ecologistes i catalanistes. Votarà Herrera convençut.

La meva tieta té 52 anys i a les eleccions catalanes sempre ha votat PP o CiU segons el cap de llista que més l’ha captivat. Diu que ho fa per la política econòmica. Ella se sent catalana, primer, i espanyola, després. Cada estiu, quan va al poble on va néixer, a la Franja, li toca defensar el català i deixar clar que no el parla per molestar ningú sinó perquè amb els seus fills parla sempre en català. Això li fa sentir-se cada cop més ata­cada per ser catalana. Té clar que els independentistes són minoria i no li molestaria que es fes un referèndum: es pregunta quin mal faria una consulta que evi­denciés que la majoria de catalans no són independentistes. I fins i tot té dubtes de si, arribat el cas, no votaria que sí.

El meu tiet té 56 anys i vota CiU, però no comparteix la tesi de Mas quan diu que Catalunya es fragmentaria en dos si es fes un referèndum; que Catalunya no està prou madura i que, si es fa, ha de ser per guanyar-lo, que perdre’l generaria frustració. Em fa aquest símil: imagina’t que el Premià s’ha d’enfrontar al Barça a la Copa Catalunya i el seu president diu als jugadors que no es presentin al matx perquè no hi ha opcions de guanyar-lo i, per tant, és millor no generar frustració… Però el meu tiet acaba preguntant-se: no seria més frustrant no poder jugar el partit? De tota manera, ell votarà Mas.

Un amic meu de 35 anys vota el PSC. Creu que el gran error del PSC és no acceptar un referèndum. Coneix molts socialistes que votarien que sí i molts que votarien que no, però no entén que el partit hi estigui en contra. Per no perdre pistonada a Catalunya, creu que el PSC hauria de donar suport a un referèndum, i després donar llibertat de vot o, si no vol problemes amb Madrid, fer campanya pel no. I es pregunta: per què hem de tenir por a la democràcia? Tornarà a votar socialista.

Dos cosins meus de 28 i 32 anys són independentistes. El primer, votarà ERC. L’altre, decebut de l’acord d’Esquerra amb el PSC pel tripartit, es planteja votar Soli­daritat o Reagrupament. El primer té clar que ERC aconseguirà els pròxims anys que es faci un referèndum. El segon està desenganyat per la manca d’acord de les forces independentistes després de la manifestació del 10-J promoguda per Òmnium. Es planteja no anar a votar però lamenta que ara que sembla haver-hi més independentistes al país, això pugui quedar menys reflectit al Parlament. Això el fa dubtar. Segurament votarà Laporta…

Això sí, des del juliol fins ara, tots ells s’han fet socis d’Òmnium Cultural.

Oriol Soler, vocal d’Òmnium Cultural al Barcelonès Nord