Fa cent dos anys la industrialització, les reivindicacions obreres i la vaga de la Canadenca van permetre passar de treballar 72 hores o més a la jornada setmanal de 40 hores com la concebem ara. Des de llavors, el 1919, el nombre d’eines tecnològiques al nostre abast s’ha multiplicat. Des dels mitjans de transport a internet i els ordinadors, a l’automatització, passant pels telèfons mòbils i el correu electrònic. Aquestes invencions han fet augmentar la productivitat laboral. Hem aconseguit missatges instantanis, fotografies digitals, càlculs mecanitzats, recerca virtual o control d’estocs automàtic.
Malgrat l’augment de la productivitat, la jornada de treball remunerat s’ha mantingut a 40 hores, o fins i tot ha augmentat si considerem les unitats familiars on s’ha passat d’un a dos treballadors amb la incorporació massiva de la dona al treball. Per aquest motiu, ara és l’hora de transposar l’augment de la productivitat a beneficis per a les persones. Ara és l’hora de guanyar temps.
I en aquest punt sorgeixen dues preguntes: com es guanya temps i què en fem d’aquest nou temps? Si bé en el món postpandèmia han crescut la flexibilitat horària i el teletreball, la reducció de la jornada laboral a 4 dies laborables o 30 hores setmanals amb el manteniment del 100% del salari continua sent un atreviment dels més pioners. No obstant, quan s’ha dut a terme aquesta reducció ha funcionat tant per als empleats com per als ocupadors.
A Microsoft Japó, per exemple, la implementació de la setmana de 4 dies amb manteniment del salari, limitació de la durada de les reunions i correcte repartiment de les tasques va provocar que els treballadors agafessin un 25% menys de baixes. A més, l’ús d’electricitat va disminuir un 23% i els empleats van imprimir un 59% menys de paper. El 92% van assegurar que eren més feliços amb una setmana laboral més curta. Globalment, el 63% de les empreses que han implementat una jornada de 4 dies o de 30 hores setmanals han atret més capital humà, han format més joves, han retingut el millor talent i han reduït la rotació de personal, tal com es recollia a la Time Use Week celebrada la darrera setmana d’octubre a Barcelona.
A casa nostra, l’Estatut dels Treballadors només regula la durada màxima de la jornada, per tant, plantejar-ne una reducció és en mans de les empreses i la negociació col·lectiva, sense necessitat d’estar a l’espera de noves legislacions.
Ara és l’hora de transposar l’augment de la productivitat a beneficis per a les persones
Aquella famosa cita que diu “si volem resultats diferents, hem de provar coses diferents” es torna crucial en aquest nou paradigma. Imagineu-vos un món en què la tecnologia creada pels humans beneficia els humans mateixos amb la disminució de la jornada laboral i una millor qualitat de vida. Un món en què tenir més temps ens condueix inevitablement a fer més actes no remunerats amb un impacte col·lectiu. Gràcies a aquest nou temps, un noi ha decidit fer de voluntari amb nouvinguts, uns veïns s’han engrescat a muntar un hort urbà conjunt, una dona per fi té temps d’escriure articles al diari local o simplement pot anar a recollir el fill a l’escola.
Precisament perquè la jornada de 4 dies té un gran potencial, implementar-la s’ha de fer de bracet amb altres mesures i sent conscient de les oportunitats que ens brinda. Diverses empreses que han fet el pas han demanat als treballadors fer-se tres preguntes i anotar-ne les respostes. Amb el temps guanyat, què faràs de nou per a tu, per a la teva família i amics i per a la comunitat.
I és que el temps és un joc de suma nul·la. És a dir, el temps de treball, incloent-hi els desplaçaments fins a la feina, la fragmentació en pauses no retribuïdes o la dilatació de la jornada en un dia per la presència d’una aturada de diverses hores al migdia, és temps que deixem de tenir disponible per dedicar a altres causes. De fet, està demostrat que les llargues jornades laborals redueixen la participació sociopolítica de les persones i disminueixen la implicació en activisme local i la qualitat de la democràcia. Per tant, és responsabilitat d’empreses, entitats i treballadors d’establir precedent, negociar col·lectivament i descobrir noves maneres de treballar.
Possiblement hi haurà qui mal interpretarà aquest article com un elogi a l’ociositat, però, ben al contrari, és una oda a la feina ben feta. De la mateixa manera que traduir els avenços, les millores tecnològiques i l’augment de la productivitat en una disminució del temps de treball és un exercici de lògica i intel·ligència i una lloança a la humanitat i la qualitat de vida.
