Vivim en una societat instal·lada en la hipocresia. La insolència i la mentida apareixen als discursos de qui mana i de part de la població. L’individualisme i la insolidaritat, propis del sistema neoliberal, són molt comuns en aquesta societat corrompuda i egoista.
Qualsevol tragèdia, per previsible que fos, no deixa ningú indiferent. Tothom manifesta sorpresa i consternació davant d’allò que, encara que sabien que podia passar, fan veure que els ha sorprès i colpejat, sobretot quan són al lloc dels fets. Aquest inesperat i tràgic accident fa que, hipòcritament, pronunciïn paraules plenes de sentiments i demanin responsabilitats a no sabem ben bé qui. Els culpables sempre són els altres. Aquests fariseus irredempts de les seves mentides es mostren com si realment, per a ells, fos quelcom imprevist i irremeiable. Intenten ocultar el seu veritable pensament: “No són dels nostres, són pobres, s’ho mereixien. Ningú els ha dit que vinguessin a casa nostra”.
L’incendi a la nau del Gorg de Badalona –que, per ara, ha deixat quatre morts– és un accident més dels que cada dia pateixen moltes persones arribades a Europa fugint de les guerres i les calamitats dels seus països d’origen, buscant una vida millor. Són persones que venen a refugiar-se a casa nostra i es veuen obligades a viure en condicions precàries i perilloses. No són delinqüents.
No puc evitar sentir ràbia i dolor davant de tanta hipocresia. Especialment, de molts càrrecs electes que s’obliden de la seva responsabilitat i intenten rendibilitzar políticament la tragèdia, criminalitzant la pobresa per justificar el seu comportament xenòfob. Tanmateix, tan responsable és qui criminalitza la pobresa com qui l’ignora o intenta ocultar-la. El problema no és de Badalona, ni de Catalunya, ni tan sols d’Espanya. Són els països del nord construint murs per evitar que els països del sud, una vegada espoliats, els envaeixin. Un dels grans problemes que té el món actual és, precisament, l’abisme creixent entre rics i pobres.
Per fugir de la fam i de les guerres, milions de persones es juguen la vida per aconseguir un futur millor per a ells i els seus fills. Després es troben que les autoritats dels països on arriben els neguen qualsevol dret i els fan invisibles. Això els obliga a malviure en les condicions més inhumanes, sempre amb por de ser detinguts, ja que no tenen papers. Se’ls criminalitza i persegueix per ser pobres. I, com ha passat amb els residents de la nau del Gorg, alguns acaben morint. I nosaltres ens horroritzem i lamentem la pèrdua de vides humanes, però, en pocs dies, oblidarem que encara hi ha moltes persones abandonades a la seva sort a Badalona i arreu.
Avui més que mai té sentit l’aforisme que va popularitzar Karl Marx en l’obra Crítica del Programa de Gotha, publicada el 1891: “De cadascú segons les seves capacitats, a cadascú segons les seves necessitats”.
