Jordi Monés i Pujol-Busquets va morir el passat 28 de març. Tenia 91 anys. Possiblement no es va adonar que tots estàvem vivim un malson a conseqüència d’una maleïda pandèmia que ens tenia confinats a casa des de feia dies, si bé ell ja ho estava per raons de salut.

Fora de Badalona era tota una referència en el món de la Història de l’Educació, ja que va ser fundador de la Societat d’Història de l’Educació dels països de llengua catalana.

Va ser un activista cultural molt actiu a la nostra ciutat durant la fosca nit de la dictadura feixista, una macabra nit que va durar més de quaranta anys i que encara, en alguns aspectes, cueja.

Va ser president del Centre Excursionista i també de Joventuts Musicals de Badalona. Va fundar el primer cineclub de la nostra ciutat, molt actiu durant els anys seixanta amb projeccions molt destacades i algun problema per les pel·lícules programades.

Amb motiu del centenari del naixement de Pompeu Fabra, va ser uns dels organitzadors d’un acte a la nostra ciutat que va comptar amb la presència de la seva filla, Carola Fabra.

Sense ser mestre -era enginyer tècnic industrial-, però possiblement influenciat per la seva dona, la Teresa, que sí que és mestra i una de les fundadores de l’escola Gitanjali, de manera autodidàctica va començar a treballar en el camp de la sociologia de l’educació per, finalment, dedicar-se per complet a aquesta activitat.

La seva presència i participació a tot arreu on se celebraven congressos relacionats amb la Història de l’Educació era una de les seves principals ocupacions.

Va publicar molts llibres i articles, sol o amb la col·laboració d’altres especialistes.

Era membre d’honor de l’Associació Festa Nacional dels Països Catalans i també de l’APM, un acrònim que cadascú interpreta com vol, de la qual formem part algunes famílies d’antics alumnes de l’escola Gitanjali.

Doncs bé, no fa gaire temps, aquest jove que va néixer fa uns quants d’anys (1928) va publicar un altre llibre, Els meus records, en el qual ens narra les seves memòries des de la infantesa fins a l’any 2012.

Vas marxar sense que molts et poguéssim dir adeu, així que ens acomiadarem de tu mirant les estrelles

Els meus records és un llibre estructurat en tres parts. A la primera ens explica les seves vivències fins al final de la guerra incivil: la casa i el carrer on va néixer i viure, l’escola on va aprendre “a llegir i a escriure, evidentment en castellà”, les seves primeres lectures en català, l’himne que cantaven a l’escola amb música de La Internacional, l’assistència -després de l’escola- a l’Agrupació Excursionista, que per al Jordi era una continuació de la vida de l’escola…

També ens explica els primers anys del “nou règim”, la seva estranya participació o millor aventura en un acte celebrat a l’Estadi de Montjuïc, el 29 de maig, dia de Sant Ferran, els seus interessos culturals, ja que la seva “condició física” no li permetia “destacar en el camp dels esports”, el servei militar a Montejaque la Reina, situat en plena Serranía de Ronda (Màlaga), la vaga dels tramvies -el dijous 1 de març de 1951-, la seva detenció, el paper important de la dona en aquells anys, etc.

A la segona part s’endinsa en el món politicocultural badaloní que, segons escriu, va ser un dels motius que el van impulsar a escriure aquest llibre. Ara es queixava que la cultural actual ignora “la resistència cultural d’aquells anys” molt intensos i actius.

Acaba el llibre parlant de l’activitat prioritària a la qual es va dedicar des de l’any 1968: la Història de l’Educació, l’època més fructífera i que el va convertir en “un referent històric a l’inquiet moviment català de renovació pedagògica”.

Per acabar, comentar-vos que hi havia la proposta que la nova biblioteca de Canyadó portés el seu nom, la qual cosa no va ser possible perquè algú molt influent va acordar amb l’alcalde del PP que portés el nom de Joan Argenté. El que escriu va rebre pressions perquè retirés la proposta, cosa que no vaig acceptar, però qui mana, mana.

Tanmateix, l’octubre del 2016 al saló de plens de l’Ajuntament de Badalona, Òmnium i la FAVB van organitzar un acte d’homenatge a Jordi Monés i Pujol-Busquets.

El que sí que vam aconseguir va ser que la Generalitat de Catalunya, aquest any, li concedís la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la seva aportació a la Història de l’Educació a Catalunya i a la seva tasca incansable i constant en defensa de la llengua i l’escola catalanes. També l’alcalde, Álex Pastor, ha anunciat que proposarà als grups municipals posar el seu nom a un carrer de Badalona.

Al llibre que ens vas dedicar vas escriure: “Al Pedro Jesús i la Marisol, un personatge important dels primers anys de la Transició. Malauradament, els anys següents ens van fer perdre la il·lusió. Amb admiració els dedico aquest record”.

Vas marxar sense que molts et poguéssim dir adeu, així que ens acomiadarem de tu mirant les estrelles.

Gràcies Jordi!

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram