Possiblement, algú pensi que amb aquest escrit volem parlar de les diverses i múltiples activitats que les iaies i els iaios fan als casals o altres centres de persones grans.
Res d’això. Amb aquest escrit volem explicar algunes de les coses, poques, que hem fet les persones jubilades i pensionistes des d’aquell ja allunyat 15 de gener de 2017. Aquell dia, centenars de pensionistes i jubilats es van concentrar a les places dels ajuntaments de les viles i ciutats de tot l’Estat per exigir al govern central unes pensions i uns salaris dignes per a tothom, també a Badalona.
Des d’aleshores, amb pluja, fred o calor, no hem deixat de concentrar-nos setmanalment perquè teníem i tenim clar que la millor manera de defensar els nostres drets i els serveis públics és rebel·lar-nos contra tots aquells que ens els volen arrabassar.
A més, hem fet actes per tots els barris i pels casals de la gent gran, recollides de centenars de milers de signatures i manifestacions a Badalona, a Barcelona i a tot l’Estat, entre moltes altres coses. I, ara per ara, tothom sap que a Badalona, gràcies a la Marea de Pensionistes, s’han aconseguit petits avanços que han evitat que els depredadors i els seus còmplices, que ens volen esclaus i submisos, aconseguissin els seus propòsits.
Ara bé, és evident que no hem aconseguit tot allò que reclamem i per això continuem concentrant-nos tots els dijous a les onze del matí a la plaça de la Vila. També continuem organitzant i participant en activitats diverses per no oblidar que, governi qui governi, les pensions, els salaris i els serveis públics es defensen.
Mai oblidarem totes les persones grans que van morir a les residències per manca d’atenció mèdica i, fins i tot, alimentària. Morts evitables i que tenen responsables.
És cert que la maleïda pandèmia va destrossar moltes vides, però no deixa de ser també una evidència que moltes de les persones grans que vivien a les residències van morir a conseqüència de l’abandonament per part dels responsables de vetllar pel seu benestar. No renunciarem a exigir que s’investiguin les causes i, sobretot, que les residències siguin un servei públic i no un negoci privat.
Continuem exigint que les pensions i els salaris s’incrementin el mateix que l’IPC real, i que es posi fi a la bretxa de gènere i a les pensions de misèria. Pensem que tothom té dret a poder viure amb dignitat.
Però no només per això diem que els iaios i les iaies són marxosos, sinó també perquè un grup de persones jubilades i pensionistes, procedents de diversos llocs de la nostra geografia, faran a peu un desplaçament en què sortiran l’1 d’octubre d’Alzira (València) i es traslladaran fins a Madrid per participar en la manifestació convocada per COESPE i altres organitzacions i moviments socials el 15 d’octubre.
Aquesta no serà la primera marxa: encara tenim present l’èxit de l’anterior, que des del nord i el sud de l’Estat va recórrer els pobles i ciutats per participar en una altra gran manifestació a Madrid.
Una bona amiga em pregunta per què unes persones més grans de 65 anys –hi participa una dona que té 83 anys– fan tants quilòmetres. I, com deia aquell vell i conegut cantant, ens sobren els motius per fer-ho.
Mai renunciarem a lluitar per defensar els serveis públics, com tampoc renunciarem a exigir la revalorització de les pensions i els salaris segons s’hagi incrementat l’IPC real. Volem que les pensions mínimes siguin igual que el salari mínim interprofessional (SMI) i eliminar la bretxa de gènere. Ens oposem a l’intent de privatitzar les nostres pensions, ja que està demostrat que no hi ha res que garanteixi poder cobrar una pensió digna després de jubilar-se. Tenim molts exemples, el més recent el del Regne Unit, on el govern ha hagut d’invertir grans sumes de diners per evitar la fallida financera.
Segons informen diferents mitjans i els entesos en el tema, el finançament de les pensions al Regne Unit mai s’ha trobat en una situació tan perillosa, ja que la probabilitat d’una recessió posa en perill les perspectives financeres dels patrocinadors dels plans de pensions. Per això, COESPE sempre ha defensat que les pensions han de ser públiques, mai s’han de deixar en mans privades que només busquen els seus beneficis i no pas garantir una pensió digna per a tothom.
L’exemple i la dignitat, a més de l’esforç físic, que ens donen aquestes persones grans haurà pagat la pena si el dissabte 15 d’octubre els carrers de Madrid s’omplen de manifestants de totes les edats, ja que la defensa de l’estat del benestar és cosa de tothom.
Si encara no esteu apuntats, podeu posar-vos en contacte amb la Marea de Pensionistes de Badalona. Nosaltres hi anirem.
